L'últim patriarca, Najat El Hachmi

Feia temps que la lectura d'una novel.la? no m'enganxava com ho ha fet aquesta. Que la lectura d'un llibre que no sigui d'evasió(Mankel o Fred Vargas, últimament) em captivés. Ho trobava a faltar.
Gràcies Najat(disculpa la llibertat de tracte), necessitava tornar a experimentar aquesta sensació, fascinant, de que un llibre t'estira de la manega per llegir-lo. He sentit, com vaig sentir quan vaig llegir ¿Krik? ¡Krak! d'Edwidge Danticat o "Une si longue lettre" de Mariama Bâ, que a les dones del planeta, aquelles que pateixen i aquelles que rebutgen una autoritat masculina y masclista imposada per la violencia y la negació de la llibertat femenina, ens uneix un rebuig, rebuig crec, que ens agermana tot i les distáncies, tot i que tu siguis catalana.