SOM UNA NACIÓ

Anys d'opressió i dictadura per part d'aquella gent (feixisme i esglèsia) que van arrasar amb la il·lusió d' homes i dones per aconseguir un lloc més lliure i just, fan que la espanyolitat em faci grima però, es evident que l'ús interessat d'una altra nacionalitat per part dels polítics i associacions catalanes afins a a les subvencions també em facin grima.
El haver nascut en allò que podríem anomenar "terra de ningú" la Franja del Ponent, Mequinensa, i haver parlat tota la meva vida el català(de la franja com diuen alguns), català al cap i la fi, i que alguns "catalans" quan vaig arribar a Catalunya pels inicis dels 70, se'n riguessin del meu català, em va deixar per sempre un reco amarg. Em vaig decidir a parlar en castellà, davant d'alguns imbecils i per això, han fet que miri amb recitència el poder i els dominadors vinguin d'on vinguin.
Més tard, les coses encara es van agreujar molt més, a l'escola als meus fills els hi deia una professora de català que, no parlaven bé el català per culpa meva, jo era una corrupta de la llengua. L'hagués bufetejat.
Sempre he parlat i parlo en català, és la meva llengua materna, m'encanta llegir en català, no tan el cinema en català. Vaig passar al català els apunts de la universitat, sempre he ensenyat en català, però mai m'he sentit identificada amb aquest partits polítics que han fet de la catalanitat el seu "modus vivendi" corruptendis.