He was proud, in that he disdained those who loved him.
...En una contemplació absorta, incapaç d'apartar-se de la contemplació de la seva pròpia imatge, va acabar llençant-se dins les aigües. Al lloc on el seu cos havia caigut, va créixer una bella flor (narcissus poeticus), que va fer honor al nom i la memòria de Narcís... La república catalana de treballadors i treballadores de totes les classes unides en justicia i llibertat?
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Por favor, comentarios.