La sentencia

Recordo haver parlat amb militants d'esquerra republicana, erem apoderats, apoderades, durant les eleccions al Parlament del 2015- les primeres eleccions en les quals es presentava Podemos amb coalició a Catalunya amb unes sigles impronunciables CSQP-. D'una manera un xic despectiva, un representant de ER, em va dir i vosaltres què(respecte de la independencia). 
Si no ets independentista, ets caca. 
Així ho vaig entendre, però no vaig dir res. 

Ja veus, li vaig dir, iniciativa i podemos entre altres. 
Supèrbia, prepotència, menyspreu, sentiment molt arrelats en aquell moment en tot el moviment indepe.

El primer que els hi vaig dir, jo de la mà de ciu o com es vulguin dir, enlloc. Amb bons gestors de lo public i sense tanta corrupció, altra cosa seria.

Vaig comentar que malauradament fora de la llei la cosa no pintava bé, un sistema basat en la "legalitat" i del que ells en formaven part des de l'inici, ho deixava clar.

La cosa es podria complicar molt, vaig dir.

Em contestaven, encara regnava el PP, si no ho fem d'aquesta manera, no ens ho deixaran fer mai, ni PP ni PSOE.

Sí, teniu raó, no està fàcil, però la desconnexió, penso, no ens portarà enlloc i les coses es poden posar més difícils. S'ha de buscar altres vies. 
No em van fer ni cas.

Ara o mai, un xic superbs ho eren, van menystenir massa coses. I així va anar.

I així estem, amb una divisió ideològica brutal i que desitjo no passi d'aquí. 

Els demòcrates (els indepe), els guapos, uns, unes; els lletjos i feixistes els altres (no hi ha diferències) tots en el mateix sac..

Tot tant reduccionista que fa por. 

I ara encara més.