Najat El Hachmi, ahir parlant del seu llibre, activitat de la xarxa de biblioteques de la Diputació, magnífica xarxa fins fa ven poc. Ara va de baixa, deu ser per lo del a dit i groc. Najat, bocabadada em vaig quedar per la teva sinceritat i valentia quant vaig llegir, fa un plegat d'anys, L'ultim patriarca. Al febrer del 2020 vaig llegit Sempre han parlat per nosaltres i tot i que em va semblar d'una llucidesa total, la pandemia va manar. Ahir amb la teva retrospectiva/resum del llibre que planteja la realitat de les joves, musulmanes o no: de les dones, musulmanes o no, em va emocionar de nou. La falsedat de les polítiques patriarcals "respectuoses" amb altres cultures, la classe política, la política del performance, tot una caca. El vel como signe de respecte i no de sumisió, el relativisme cultural que s'aplica a la realitat de les dones arreu del mon, en la nostra societat cultura de guais, un altra caca. La realitat de les dones arreu del mon, descoratjadora.

Les dones no patriarcals no ho tenim facil, els paranys del patriarcat capitalista masclista, crea desunió, el moviment queer, la debacle.