Desprès de veure el debat dels candidats(no tots) a la Presidència de Catalunya, he arribat a una conclusió envers el fet diferencial catalá (i ho sento per la gent catalana treballadora i honesta que són majoria) i que penso, igual que em passa a mi, els hi agradaria ser independent del PP( no de la gent treballadora i honesta del l'Estat espanyol) i dels neoliberals salvatges i corruptes de ciu ara cdc i altres, i és que:
La merda catalana no fa pudor encara que...
Catalunya independent, un estat pacifista?, un estat sense exèrcit?, o la major part dels diners aniran a comprar tancs, avions de guerra, bombes antipersona, etc. etc. etc. per tal de defensar-se dels enemics de dintre i de fora.
El pensamiento de la experiencia, es decir, el partir de sí, se convierte en práctica política capaz de transformar el mundo, cuando un hombre o una mujer así lo quieren. Desde el partir de sí, sin mentiras, hipocresía, maldades ni violencia y actuando en todos los campos de la vida, es como entiendo mi ser mujer. A pesar de nuestras, mis, "mochilas" personales.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Por favor, comentarios.