Catalunya, les retallades i la seva classe política.

La classe política catalana sempre preocupada per la ciutadania.
Lluitant per tal de que la crisi afecti el menys possible a l'educació pública, a la sanitat pública. Retallant en despeses sumptuoses embaixades, edificis, cotxes,viatges.
Evitant que la classe treballadora i honesta quedi marginada dels estudis, ajudant a mantenir les beques tot i la "crisi"...Invertint en millorar els barris marginals.
Lluitant per dur a terme una política econòmica equilibrada en la  que no domini el neoliberalisme brutal, fent esforços (mans i mànigues) per tal que els diners que arriben del govern central es redistribuiexin equitativament. Lluitant contra els bancs buitres, els defraudadors, els que treuen els diners als paradisos fiscals, els denonaments...Això és el que s'hauria d'haver fet i no fer-se la victima i donar-li la culpa als altres, es a dir tenir la cara més dura que ningú es pugui imaginar i que funcioni, que la gent s'ho cregui.
Amb aquesta gent cap a la independència...amics intims dels bancs i ara per variar buscant culpables per tal de no mirar on es deuria, deu ser que el que veuen, merda, la seva merda, no els hi agrada.
Per això, uns son franquistes, altres fatxes però ell, ells l'Arcàdia perduda a la que els interessos comercials anglesos i catalans van arrossegar a la desfeta.