igual que ahir els pagesos havien aconseguit les terres en propietat desprès de 30 anys d'aprisió, d'haver arriscat la vida, haver deixat la pell treballan. Els senyors feudals, avariciosos, violents i ineptes, els hi van arrebatar les propietats i els van maltractar, amb el consentiment dels comtes de Barcelona, que no van moure el cul i si ho van fer, pel seu interès.
La funció pública és el resultat d'un esforç, d'un treball intens. Els polítics arriben a la política sense haver fet res, ni treballar, ni res de res. La política un xollo. Són els nous senyors feudals dels Mals Usatges. Roben amb males arts allò que s'ha aconseguit per llei i mèrits.
El pensamiento de la experiencia, es decir, el partir de sí, se convierte en práctica política capaz de transformar el mundo, cuando un hombre o una mujer así lo quieren. Desde el partir de sí, sin mentiras, hipocresía, maldades ni violencia y actuando en todos los campos de la vida, es como entiendo mi ser mujer. A pesar de nuestras, mis, "mochilas" personales.
domingo, 18 de diciembre de 2011
sábado, 17 de diciembre de 2011
Catalunya o no hi res més rentable que...Nada tan rentable para los bolsillos de much@s el logo: soc català, visca catalunya
això sí, escola pública de qualitat, sanitat de qualitat, no corrupció, "no xanxullos familiars", no butxaques d'amiguets i amiguetes plenes a costa de la misèria de la gen, d'això res de res.
Tot es fa en defensa de catalunya, però de la catalunya que els omple les butxaques.
Robatori a mà armada, la família és la família.
Hauriem de demanar comptes i saber on han anat a parar els milions i milions que han sortit del nostre treball i impostos.
Tot es fa en defensa de catalunya, però de la catalunya que els omple les butxaques.
Robatori a mà armada, la família és la família.
Hauriem de demanar comptes i saber on han anat a parar els milions i milions que han sortit del nostre treball i impostos.
jueves, 15 de diciembre de 2011
miércoles, 14 de diciembre de 2011
Vividor@s al poder, contra l@mentiros@s, Reacciona!
¿No hay otra solución? Desde luego que sí: aumentar los ingresos. ¿Cómo? Haciendo pagar a los ricos los impuestos que no pagan. Vicenç Navarro estima que si nuestra política fiscal fuera la de Suecia (ese país sin crisis y con altos niveles de bienestar) se crearían exactamente 5 millones de empleos. Suprimiendo los paraísos fiscales donde las grandes fortunas evaden sus obligaciones contributivas a los países que usan para su vida cotidiana. Imponer una Tasa para las transacciones financieras, dado que el 90% de ellas son especulativas y no pagan producción o comercio (de ahí que afirmar que si pagan se van sea una falacia: apenas crean empleo). Acabar con el fraude fiscal. Y con la economía sumergida que se lleva casi la cuarta parte de nuestro PIB. Con la corrupción de forma prioritaria. Establecer que los partidos sean subsidiarios del robo a las arcas públicas de sus miembros hallados culpables (tras regenerar también la aplicación de la justicia). Igualmente podemos plantear para qué pagamos impuestos si todo se privatiza ¿Para alimentar a los políticos y sus fuerzas de control?
Extender la idea de que el lobo bajo la cama no se disuelve porque cerremos los ojos. Provocar la avidez por la información.
No vendría tampoco mal en esta tesitura despertar al 15M de sus ensoñaciones que los incendios devastadores no se apagan con el agua de jeringuillas.
Las mentiras de la deuda y la crisis del euro, es el nuevo ContrATTACando. Este jueves en Madrid.
martes, 13 de diciembre de 2011
Entre burgueses sin escrúpulos y aristócratas ignorantes, el pueblo esquilmado, UN PUEBLO IGNORANTE OBJETIVO DE ESTOS INDIVIDU@S
LA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL.
La reforma agrària forma part del procés de substitució de l’Antic Règim per la societat capitalista, que en el conjunt d’Espanya es va produir al llarg de la primera meitat del segle XIX. Durant aquest procés es va abolir el règim senyorial, es va desvincular la propietat i es va dur a terme la desamortització. Aquests canvis van transferir una gran quantitat de terres pertanyents a propietaris amb un escàs interès per conrear(aristócrates), a uns altres propietaris rurals i no rurals(burgesos) molt interessats a obtenir-ne la màxima producció possible.
En dues etapes, de setembre del 1835 a maig del 1836, i d’agost de 1836 al final del 1837, els progressistes, amb Mendizábal al capdavant, primer com a cap de govern i després com a ministre d’Hisenda, van assumir la tasca de desmantellar les institucions de l’Antic Règim i d’implantar un règim liberal, constitucional i de monarquia parlamentària. Van abordar una reforma agrària que incloïa tres aspectes essencials:
- La dissolució del règim senyorial, ja iniciada a les Corts de Cadis, es va produir per la llei de 26 d’agost de 1837, segons la qual els senyors perdien les seves atribucions jurisdiccionals (impartir justícia) però conservaven la propietat de les terres que els pagesos no poguessin acreditar documentalment com a pròpies (en cas de plet, els judicis es van decantar sempre a favor dels senyors). Així, els pagesos que tradicionalment havien treballat aquestes terres perdien tota mena de dret i eren expulsats d’aquestes.
Així mateix, l’abolició dels delmes eclesiàstics (1837), va significar la fi de la submissió de la pagesia al domini eclesiàstic, encara que els delmes no van deixar de cobrar-se fins que no van ser substituïts per compensacions econòmiques donades per l’Estat a l’Església.
- La desvinculació (mayorazgos, patronats, fideïcomisos...) també s’havia iniciat a Cadis. El 1837 es van alliberar definitivament les terres dels patrimonis vinculats i els propietaris les van poder vendre sense cap trava.
- La desamortització havia estat un element recurrent des del govern de Godoy (1798) com a mitjà d’aconseguir recursos per l’Estat amb la venda de les terres de l’Església i els Ajuntaments. Mendizábal va recórrer a aquesta mesura el 1836. La desamortització de Mendizábal va anar molt lligada a la reforma del clergat i a l'amortització del deute públic, i per dur-la a terme es van dictar tres decrets successius.
- el primer suprimia tots els ordes religiosos, excepte els que es dedicaven a la beneficència;
- el segon declarava tots els convents i propietats de l'Església, béns nacionals; i
- el tercer posava en venda en pública subhasta tots aquests béns. El preu de subhasta era fixat d'acord amb una prèvia taxació oficial i l'import de venda es podia pagar o amb títols del Deute Públic o en efectiu.
Els beneficiaris d'aquestes vendes van ser els qui tenien títols de Deute Públic i els burgesos o propietaris agrícoles que disposaven de capital per invertir en la compra de les terres. La pagesia en va resultar poc beneficiada, ja que la seva capacitat monetària era minsa, per no dir nul•la. L'operació va ser molt lucrativa ja que el preu de les terres es va fixar molt per sota del seu valor real i les subhastes oficials van ser fàcilment trucades i propícies a tot tipus d'abusos. Per a Mendizábal la desamortització era fonamentalment una mesura d'Hisenda,
que eixugaria tot el deute acumulat i que proporcionaria diners al fisc per tal de fer front a les guerres carlines. A més, a llarg termini, beneficiaria econòmicament el país, ja que lliuraria les terres a uns propietaris més emprenedors, que es convertirien en un "cos ampli de propietaris favorables a la causa liberal".
Una postura oposada a la de Mendizábal va ser la que va defensar a les Corts el diputat Flórez Estrada, que es va mostrar contrari a la venda dels béns nacionals, i va defensar que s'arrendessin en emfiteusi. Argumentava que amb aquesta mesura l'Estat continuaria mantenint la propietat de les terres i es milloraria la situació de la pagesia, alhora que es trauria un suport important al carlisme. OBLIDAT TOTALMENT/EN EL OLVIDO!!!!!!!!!!!!
- També es van prendre una sèrie de mesures legislatives encaminades al lliure funcionament del mercat, que van completar el marc de liberalització de l’economia. Així, es va decretar: l’abolició dels privilegis de la Mesta
(1836), el dret de vallar les terres i la lliure explotació de muntanyes i vinyes (1833-34); la llibertat d’arrendaments agraris, la llibertat de preus i d’emmagatzematge i la de comerç interior de molts productes (1836). La Mesta era una important associació de ramaders que tenia, des de l’Edat Mitjana, el dret de pas per un gran nombre de terres destinades a la transhumància dels ramats d’ovelles. La fi dels privilegis va obrir nous espais de conreu; la producció de llana, en canvi, va caure en picat i, des del 1841,
Espanya en haver d’importar.
La desamortització de Madoz (1855).
La llei de desamortització general de maig de 1855 (durant el Bienni Progressista), feta pel ministre Madoz, va ser bàsicament civil i va tenir un abastament molt més ampli que la de Mendizábal. Va afectar béns de l'Estat, del clergat, dels ordes militars, de les confraries, dels carlins, de les institucions benèfiques i sobretot béns de propis i comunals(fam i més fam). A part de posar a la venda béns nous, la llei afectava també els béns desamortitzats anteriorment que no s'havien pogut vendre, perquè durant la dècada moderada s'havien aturat les vendes. Les finques van ser subhastades públicament, però a diferència de l'anterior, el pagament s'havia de fer íntegrament en metàl•lic, ja que no s'acceptaven els títols de Deute Públic. Aquest pagament es podia fer al comptat en una dècima part i la resta de manera escalonada en pagament durant 14 anys. Els objectius pretesos per Madoz també eren
diferents. L'objectiu prioritari era la modernització econòmica del país, que va equivaler a la construcció del ferrocarril. El seu raonament va ser: ja que la indústria no pot promoure la construcció del ferrocarril, s'ha d'intentar que el ferrocarril promogui la indústria del país. S'ha de dir que, a la curta, la construcció del ferrocarril no va servir d'estímul per a la necessària industrialització del país. Però, sí que a la llarga ho va ser, ja a finals delsegle XIX.
Els objectius de les desamortitzacions només es van acomplir a mitges. Al cap i a la fi la venda en subhasta en grans lots de terra va afavorir el manteniment del latifundisme al centre i al sud de la Península. Les urgents necessitats de la Hisenda van impedir la creació d’una classe de petits propietaris, ja que l’exigència de diners immediats només podia ser satisfeta pels qui ja disposaven d’abundants capitals. Els compradors (noblesa i burgesia) van perpetuar l’absentisme crònic a què havia estat sotmès tradicionalment el camp. Per aquest motiu, i per la presència massiva d’una mà d’obra barata que fora de Catalunya no tenia cap altra alternativa de treball, les innovacions van ser les mínimes. L’augment de la producció agrària es va basar exclusivament en l’extensió de les terres cultivades; però l’obertura al conreu d’àrees de qualitat deficient va fer baixar els rendiments agraris.
A més, molts camperols que posseïen terres eclesiàstiques des de temps remots, a canvi del pagament d’uns impostos determinats, van ser-ne desnonats pels nous propietaris.
A Catalunya, la desamortització no va tenir tanta transcendència com a la resta d’Espanya perquè les propietats de l’Església i dels municipis eren menors. En canvi, les transformacions de la propietat i la comercialització de la producció van dotar d’un gran dinamisme l’agricultura catalana. Igual que al segle XVIII, la vinya, per fer vi i aiguardent, va constituir el motor principal d’una agricultura comarcalment cada vegada més especialitzada, però en què les oliveres i els arbres fruites van tenir també importància. En canvi va donar-se una expansió menor dels conreus de cereals, la producció dels quals va ser insuficient per cobrir les necessitats de la població, amb la consegüent necessitat de proveir-se a l’estranger en d’altres zones d’Espanya.
És a dir privilegis per a uns, misèria per als altres i acumulació prèvia de capitals, gràcies a la tracta d'esclaus i l'alcohol (indís d'Amèrica i autoctons)
La reforma agrària forma part del procés de substitució de l’Antic Règim per la societat capitalista, que en el conjunt d’Espanya es va produir al llarg de la primera meitat del segle XIX. Durant aquest procés es va abolir el règim senyorial, es va desvincular la propietat i es va dur a terme la desamortització. Aquests canvis van transferir una gran quantitat de terres pertanyents a propietaris amb un escàs interès per conrear(aristócrates), a uns altres propietaris rurals i no rurals(burgesos) molt interessats a obtenir-ne la màxima producció possible.
En dues etapes, de setembre del 1835 a maig del 1836, i d’agost de 1836 al final del 1837, els progressistes, amb Mendizábal al capdavant, primer com a cap de govern i després com a ministre d’Hisenda, van assumir la tasca de desmantellar les institucions de l’Antic Règim i d’implantar un règim liberal, constitucional i de monarquia parlamentària. Van abordar una reforma agrària que incloïa tres aspectes essencials:
- La dissolució del règim senyorial, ja iniciada a les Corts de Cadis, es va produir per la llei de 26 d’agost de 1837, segons la qual els senyors perdien les seves atribucions jurisdiccionals (impartir justícia) però conservaven la propietat de les terres que els pagesos no poguessin acreditar documentalment com a pròpies (en cas de plet, els judicis es van decantar sempre a favor dels senyors). Així, els pagesos que tradicionalment havien treballat aquestes terres perdien tota mena de dret i eren expulsats d’aquestes.
Així mateix, l’abolició dels delmes eclesiàstics (1837), va significar la fi de la submissió de la pagesia al domini eclesiàstic, encara que els delmes no van deixar de cobrar-se fins que no van ser substituïts per compensacions econòmiques donades per l’Estat a l’Església.
- La desvinculació (mayorazgos, patronats, fideïcomisos...) també s’havia iniciat a Cadis. El 1837 es van alliberar definitivament les terres dels patrimonis vinculats i els propietaris les van poder vendre sense cap trava.
- La desamortització havia estat un element recurrent des del govern de Godoy (1798) com a mitjà d’aconseguir recursos per l’Estat amb la venda de les terres de l’Església i els Ajuntaments. Mendizábal va recórrer a aquesta mesura el 1836. La desamortització de Mendizábal va anar molt lligada a la reforma del clergat i a l'amortització del deute públic, i per dur-la a terme es van dictar tres decrets successius.
- el primer suprimia tots els ordes religiosos, excepte els que es dedicaven a la beneficència;
- el segon declarava tots els convents i propietats de l'Església, béns nacionals; i
- el tercer posava en venda en pública subhasta tots aquests béns. El preu de subhasta era fixat d'acord amb una prèvia taxació oficial i l'import de venda es podia pagar o amb títols del Deute Públic o en efectiu.
Els beneficiaris d'aquestes vendes van ser els qui tenien títols de Deute Públic i els burgesos o propietaris agrícoles que disposaven de capital per invertir en la compra de les terres. La pagesia en va resultar poc beneficiada, ja que la seva capacitat monetària era minsa, per no dir nul•la. L'operació va ser molt lucrativa ja que el preu de les terres es va fixar molt per sota del seu valor real i les subhastes oficials van ser fàcilment trucades i propícies a tot tipus d'abusos. Per a Mendizábal la desamortització era fonamentalment una mesura d'Hisenda,
que eixugaria tot el deute acumulat i que proporcionaria diners al fisc per tal de fer front a les guerres carlines. A més, a llarg termini, beneficiaria econòmicament el país, ja que lliuraria les terres a uns propietaris més emprenedors, que es convertirien en un "cos ampli de propietaris favorables a la causa liberal".
Una postura oposada a la de Mendizábal va ser la que va defensar a les Corts el diputat Flórez Estrada, que es va mostrar contrari a la venda dels béns nacionals, i va defensar que s'arrendessin en emfiteusi. Argumentava que amb aquesta mesura l'Estat continuaria mantenint la propietat de les terres i es milloraria la situació de la pagesia, alhora que es trauria un suport important al carlisme. OBLIDAT TOTALMENT/EN EL OLVIDO!!!!!!!!!!!!
- També es van prendre una sèrie de mesures legislatives encaminades al lliure funcionament del mercat, que van completar el marc de liberalització de l’economia. Així, es va decretar: l’abolició dels privilegis de la Mesta
(1836), el dret de vallar les terres i la lliure explotació de muntanyes i vinyes (1833-34); la llibertat d’arrendaments agraris, la llibertat de preus i d’emmagatzematge i la de comerç interior de molts productes (1836). La Mesta era una important associació de ramaders que tenia, des de l’Edat Mitjana, el dret de pas per un gran nombre de terres destinades a la transhumància dels ramats d’ovelles. La fi dels privilegis va obrir nous espais de conreu; la producció de llana, en canvi, va caure en picat i, des del 1841,
Espanya en haver d’importar.
La desamortització de Madoz (1855).
La llei de desamortització general de maig de 1855 (durant el Bienni Progressista), feta pel ministre Madoz, va ser bàsicament civil i va tenir un abastament molt més ampli que la de Mendizábal. Va afectar béns de l'Estat, del clergat, dels ordes militars, de les confraries, dels carlins, de les institucions benèfiques i sobretot béns de propis i comunals(fam i més fam). A part de posar a la venda béns nous, la llei afectava també els béns desamortitzats anteriorment que no s'havien pogut vendre, perquè durant la dècada moderada s'havien aturat les vendes. Les finques van ser subhastades públicament, però a diferència de l'anterior, el pagament s'havia de fer íntegrament en metàl•lic, ja que no s'acceptaven els títols de Deute Públic. Aquest pagament es podia fer al comptat en una dècima part i la resta de manera escalonada en pagament durant 14 anys. Els objectius pretesos per Madoz també eren
diferents. L'objectiu prioritari era la modernització econòmica del país, que va equivaler a la construcció del ferrocarril. El seu raonament va ser: ja que la indústria no pot promoure la construcció del ferrocarril, s'ha d'intentar que el ferrocarril promogui la indústria del país. S'ha de dir que, a la curta, la construcció del ferrocarril no va servir d'estímul per a la necessària industrialització del país. Però, sí que a la llarga ho va ser, ja a finals delsegle XIX.
Els objectius de les desamortitzacions només es van acomplir a mitges. Al cap i a la fi la venda en subhasta en grans lots de terra va afavorir el manteniment del latifundisme al centre i al sud de la Península. Les urgents necessitats de la Hisenda van impedir la creació d’una classe de petits propietaris, ja que l’exigència de diners immediats només podia ser satisfeta pels qui ja disposaven d’abundants capitals. Els compradors (noblesa i burgesia) van perpetuar l’absentisme crònic a què havia estat sotmès tradicionalment el camp. Per aquest motiu, i per la presència massiva d’una mà d’obra barata que fora de Catalunya no tenia cap altra alternativa de treball, les innovacions van ser les mínimes. L’augment de la producció agrària es va basar exclusivament en l’extensió de les terres cultivades; però l’obertura al conreu d’àrees de qualitat deficient va fer baixar els rendiments agraris.
A més, molts camperols que posseïen terres eclesiàstiques des de temps remots, a canvi del pagament d’uns impostos determinats, van ser-ne desnonats pels nous propietaris.
A Catalunya, la desamortització no va tenir tanta transcendència com a la resta d’Espanya perquè les propietats de l’Església i dels municipis eren menors. En canvi, les transformacions de la propietat i la comercialització de la producció van dotar d’un gran dinamisme l’agricultura catalana. Igual que al segle XVIII, la vinya, per fer vi i aiguardent, va constituir el motor principal d’una agricultura comarcalment cada vegada més especialitzada, però en què les oliveres i els arbres fruites van tenir també importància. En canvi va donar-se una expansió menor dels conreus de cereals, la producció dels quals va ser insuficient per cobrir les necessitats de la població, amb la consegüent necessitat de proveir-se a l’estranger en d’altres zones d’Espanya.
És a dir privilegis per a uns, misèria per als altres i acumulació prèvia de capitals, gràcies a la tracta d'esclaus i l'alcohol (indís d'Amèrica i autoctons)
L@s polític@s y afines tod@s ric@s
el pueblo pobre, pobre,cada vez más pobre. Millones a la basura, no!en los bolsillos de los amiguet@s y los sinvergüenza aún nos lo quieren hacer pagar otra vez.
Pueblo drogado, narcotizado.
Dentro de poco muerto de asco.
Eso sí, había uno con una cara de bobalicon que te cagas.
Pueblo drogado, narcotizado.
Dentro de poco muerto de asco.
Eso sí, había uno con una cara de bobalicon que te cagas.
domingo, 11 de diciembre de 2011
Más dura que el cemento, la cara claro.
De Reflexiones, esquerra republicana, cualquier cosa para llenarse los bolsillos.
En Italia se han sucedido varios atentados mediante el sistema de carta-bomba, uno de ellos causando graves heridas a la persona a la que iba dirigida, relacionada con la oficina de embargos de domicilios como garantía para pagar impuestos, l@s ric@s invaden y tan felices, l@s pobres a la puta calle.
Recuerda a la acción directa de los seguidores de Prokotpin, como arma extrema de los explotados de forma inhumana, de enfrentarse al sistema explotador.
¿Volveremos, nos forzarán a volver, a la violencia terrorista forzad@s por la desesperación?
País de mentirosos y mentirosas y de corrupt@s.
Está claro que la mierda es intrínseca a la humanidad.
En Italia se han sucedido varios atentados mediante el sistema de carta-bomba, uno de ellos causando graves heridas a la persona a la que iba dirigida, relacionada con la oficina de embargos de domicilios como garantía para pagar impuestos, l@s ric@s invaden y tan felices, l@s pobres a la puta calle.
Recuerda a la acción directa de los seguidores de Prokotpin, como arma extrema de los explotados de forma inhumana, de enfrentarse al sistema explotador.
¿Volveremos, nos forzarán a volver, a la violencia terrorista forzad@s por la desesperación?
País de mentirosos y mentirosas y de corrupt@s.
Está claro que la mierda es intrínseca a la humanidad.
Alemania, ataca de nuevo y esta vez con el lameculos de turno, Francia
Ya no es purga de disidentes, discapacitados, gitan@s, judi@s, y toda persona que les cayera mal...es un país entero que se lleva, primero a la esclavitud, más tarde a una sofisticada cámara de exterminio. Antes en honor a la raza(menuda raza) y ahora de los mercados(menudos mercados). Y como siempre los dirigentes de los países empujando al matadero.
Es la Unión europea bajo la bota alemana.
Y la población, borreg@s, ayer, borreg@s, hoy.
Si la crisis en España, crisis ficticia, creada por claros intereses del dinero del mundo, ha de solucionarse con recortes en sanidad y educación y somos incapaces de salir de forma masiva, sin violencia y constante a la calle, es que algun@s tienen lo que se merecen y otr@s tenemos lo que no nos merecemos.
Menuda mentira de democracia, un@s votamos para que un@s pocos se llenen los bolsillos y nos anulen dos derechos fundamentales e inalienables como es la educación y la salud.
Si los hombres y mujeres que dieron su vida en defensa y lucha por la dignidad humana levantaran la cabeza, que tristeza les invadiría.
Es la Unión europea bajo la bota alemana.
Y la población, borreg@s, ayer, borreg@s, hoy.
Si la crisis en España, crisis ficticia, creada por claros intereses del dinero del mundo, ha de solucionarse con recortes en sanidad y educación y somos incapaces de salir de forma masiva, sin violencia y constante a la calle, es que algun@s tienen lo que se merecen y otr@s tenemos lo que no nos merecemos.
Menuda mentira de democracia, un@s votamos para que un@s pocos se llenen los bolsillos y nos anulen dos derechos fundamentales e inalienables como es la educación y la salud.
Si los hombres y mujeres que dieron su vida en defensa y lucha por la dignidad humana levantaran la cabeza, que tristeza les invadiría.
Merker, mujer patriarcal
Las mujeres patriarcales al poder son peores que los peores dictadores del mundo.
lunes, 5 de diciembre de 2011
domingo, 4 de diciembre de 2011
Que es necesario para ser president@ en este país
Calentar la silla durante 20 años...
Hacer todo lo posible para degradar la escuela pública...y por ende a la mayoría de la población
...más cualidades?
Hacer todo lo posible para degradar la escuela pública...y por ende a la mayoría de la población
...más cualidades?
ONE QUESTION PLEASE
¿Al funcionariado de justicia les afectan los recortes?, solo se habla de sanidad y educación, será que no me he enterado y también salen a la calle a manifestarse? alguien me puede informar, porfa!
N'hi ha que tenen la cara més dura que el granit, això sí la butxaca sense fons
2 de 212
-- EL GOVERN DE LA GENERALITAT VOL ESTALVIAR 297,5 MILIONS D'EUROS RETALLANT ELS ESTADIS DE PROMOCIÓ DOCENT (SEXENNIS) Dins el paquet de mesures per retallar la despesa pública presentada als sindicats figura aquesta: MODIFICACIÓ DELS COMPLEMENTS PER ESTADIS, NIVELLS DE CARRERA O TRAMS DOCENTS. En el detall de quantificació de les retallades presentada als sindicats el dia 1 de desembre, aquesta modificació dels estadis suposa un estalvi calculat en 297,5 milions d'euros. Per tant, a més de reduir les pagues extraordinàries, el govern vol també reduir les retribucions per la via de modificar a la baixa els estadis docents (sexennis). SEGUIREM INFORMANT VEGEU AL NOSTRE WEB AQUESTES INFORMACIONS: Alcaldes y ediles de Barcelona se endosan hasta 38.000 euros al año en dietas El cost mitjà d'un treballador de TV3 és de 62.000 euros a l'any El Consell Comarcal del Barcelonès es gasta 240.000 euros en dietes i no serveix per a res. Francesc de Carreras: ¿El Senado es inútil? Sí totalment. |
sábado, 3 de diciembre de 2011
Suscribirse a:
Entradas (Atom)