El poema de Joan Margarit, La pèrdua de la ignorancia:
Margarit, Joan > Misteriosament feliç >
La pèrdua de la ignorància
No escriguis les memòries. Llançaran als teus peus el qui vas ser, com un cadàver enemic. Quan el passat comença a ser mentida, és que queda ben poc, ja, per endur-se: una convicció indigna, inútil, alguna crueltat equivocada. Res de què s'hagi de parlar mai més. L'alegria d'un vell és el silenci. y si recordamos a Pessoa, en su Libro del desasosiego, Allen con tanto interés por justificarse da grima: AUTOBIOGRAFÍA SIN ACONTECIMIENTOS En estas impresiones sin nexo, ni deseo de nexo, narro indiferentemente mi autobiografía sin acontecimientos, mi historia sin vida. Son mis Confesiones, y, si en ellas nada digo, es porque nada tengo que decir. FRAGMENTO 12 |
