Final del patriarcado

Es no acoger el modelo que nos degrada de lucha de sexos.
es seguir en el largo camino emprendido por mujeres y hombres
para vivir con respeto y dignidad.
nunca manipulación, violencia, odio enfermizo, cuando el amor se acaba.
es custodia compartida
ser independient@s económicamente.
casarse no ha de significar quedarse en casa cuidando a los niñ@s, más allá del tiempo necesario y pactado entre pamamapa.

martes, 26 de febrero de 2019

Endesa, 6 de febrero una subida de tensión, las casas patas arriba...la respuesta no nos consta ninguna incidencia. Privilegiados a costa de las prebendas obtenidas en contra de los derechos de la gente.

La noche del 6 de febrero entre la 20 y 21 h. la zona sufrió un sobrecarga que estropeo todos los dispositivos electrónicos de las casas, algunos hasta llegaron a incendiarse. Al llamar para avisar a la compañía de la anomalía,  subidas y bajadas de luz, nos dicen que no les consta nada y que si tienen que enviar a alguien nos lo cobraran en factura de luz. Al final dicen que enviaran a operarios, para revisar la linea. Nos quedamos toda la noche sin luz  -estuvieron trabajando en la avería toda la noche-  Al día siguiente,  la mayoría de los electrodomésticos estropeados, sin calefacción, un caos.
El 7 de febrero, amanecimos con un cableado provisional que se reemplazaría por el definitivo el 8.
Hicimos fotos de los trabajos. Cableado provisional y vehículo de trabajo.
La compañía nos envía una carta diciendo que han investigado y no les consta ninguna incidencia en la zona. Niegan la evidencia. Gracias a los privilegios otorgados por el gobierno de turno endesa se ha convertido en el señor feudal que asfixia a sus vasallos, con unas subidas de luz abusivas, gracias a los decretos que se lo permiten y a que se pueden escaquear de sus responsabilidades sin ningún rubor, parece, vamos.
Para algo son los señores feudales de la luz.
Hacen y deshacen a su antojo, se lo permite la ley, dicen, aunque para algunas cosas no parece que la quieran cumplir.

domingo, 24 de febrero de 2019

Maduro,Guaidó, Trump y la connivencia neoliberal a lo que van a llevar es al enfrentamiento, al sufrimiento y a la muerto, y todo por el poder(mantenerlo o alcanzarlo) y el dinero, los otros. Se pasa del bloqueo y la asfixia al regalo.

USA no se preocupa para nada por las razones que tanta gente tiene que salir de sus países a buscar una vida digna. ¿Y en Nicaragua, y en Haití, ? no les preocupa la situación del pueblo
La respuesta un muro, nada contra los gobernantes corruptos, ¿porqué será? ¿Se sabe algo de Haití?

Las necesidades del pueblo instrumentalizadas para alcanzar sus fines, para, al poco, después  abocarlo de nuevo  a la misma situación de precariedad.

Va a seguir sufriendo esta parte de América los golpes de estado y la depredación brutal de la que ha sido objeto durante siglos. Hablan de democracia cuando en realidad lo deberían hacer de petroleo.
¿Serán capaces de fomentar el enfrentamiento hasta sus últimas consecuencias?

lunes, 18 de febrero de 2019

28 A, Baron Noir, derecha, izquierda; derechas unidas, juego sucio siempre para dividir a la "izquierda", con la colaboración inestimable de la misma "izquierda" y la derecha, por supuesto.

Ici ou ailleurs, Baron Noir. En Europa, duele.

Unidos podemos,el sueño de una política decente, una mentira más del juego perverso de la política en "democracia".

La política en democracia una mierda, siempre a favor de los corruptos y de los poderosos.

En USA, liberal total, lobbies, capitalismo salvaje, política de mierda,  House of Cards completamente normal.

domingo, 3 de febrero de 2019

Procés, independència, prepotència, declaració unilateral, Madrid, judici.

No vull pensar que els polítics implicats han patit  manca de llibertat i ara judici per prepotència, per haver  menyspreat  un govern com el que hi havia a Madrid en el seu moment i pensar que se'n sortirien de "rositas".

Acceptant la incompetència total d'aquest govern per gestionar el desig de més diners i altres coses per les elits polítiques.

 He de pensar que si pateixen manca de llibertat i judici es per que en un moment es van saltar les lleis, algunes que ells mateixos, partits en el poder, havien acordat i que, com  li passa a cada fill, filla de veïna, que si es salta les lleis és molt possible que es vegi obligat a respondre davant d'elles?

El sentiment força cuinat i adobat i que repeteixen per tot  arreu els llacets grocs, -que es senten víctimes i oprimits-, és de tristesa; ells tan bons, tan demòcrates, com es tenen que veure.
No serà que no els interessa anar al fons de la qüestió, o més enllà? Fer-se la víctima és d'allò més fàcil, fer auto critica, no tant.
Un govern corrupte i de dretes a Madrid culpable de tot, un govern corrupte i de dretes a...no?
Un govern que hagués fet una bona gestió en benefici de tota la població, tota, en benefici d'una bona escola pública, una bona sanitat,  defensant l'estat del benestar, intentant pal·liar el neoliberalisme del partit en aquell moment a Madrid, de les directrius de l'UE, dels governs de les retallades de dretes, d'ells mateixos, no hauria estat recolzat de tot cor?

I jo desitjant que les coses no vagin més enllà, que no es trenqui encara més la convivència en aquest petit país en el que sempre m'he sentit a casa meva, per què era i és casa meva, em pregunto:


El desig de República, com la que a mi m'agradaria: d'una república de treballadors i treballadores de totes les classes units en justícia i llibertat, solidaria amb el món que pateix, hagués pogut fer el mateix recorregut que un desig de república de la ma de un govern de dretes, neoliberal i de les retallades a allò mes a defensar com la educació, la sanitat ,el benestar social?

No serà que no fan cap mena de por als poders econòmics?

 Una república que en realitat es la república  d'una elit de dretes, neoliberals que no canviaria per a res allò que feien els de Madrid, ho faran aquí, en interès de les seves butxaques, i les dels seus amiguets amiguetes, això sí, recolzats per alguns, algunes idealistes i per la xarxa xucladora, es a la república que ens voleu abocar?

A quina república ens referim quant parlem de República.

A la de la Llibertat, la veritat i la justícia? dons no entenc que no hi anem tots i totes plegades.

Sort i llibertat es allò que us desitjo de tot cor, tot i les discrepàncies.
Convivència i reconstruir ponts és el millor que podem fer tots plegats tot i els diferents punts de vista, tots som gent de pau i com ja podeu escoltar, les botes trepitgen cada vegada és fort







Solas, Berlin is in Germany,On connaît la chanson,En nombre de la rosa, Amistad,Antonia"s line,Juno

  • Promesas del este, Amistad,
  • Persepolis, El jardinero fiel, La pesadila de Darwin, Una verdad incomoda,La pelota vasca, De xerranques i de nenes(De marelles et petites filles),
  • El laberinto del fauno
  • el Código da Vinci

Archivo del blog