Junts x la pasta, es a dir, per a seguir omplint-nos les butxaques sense "dar palo al agua", només donar la culpa als altres de tot alló que som incapaç@s de fer, que hauriem de fer i no fem...assumir les responsabilitats d'una bona gestió.

Independentisme, a unsunes els hi va molt bé per omplir-se les butxaques o viure de la sopa boba, a unsunes altres per creure's que son millors o superiors.

Tinc molt present un comentari, que en el seu moment em va deixar sense paraules, vaig pensar, pero com es pot permetre fer aquest comentari ple de menyspreu y superioritat envers els...vosté, que és  un empleat públic i TOTA la comunitat li paga el sou de conserge,  però això sí, el grup va quedar mut i jo em vaig dir, calla, no diguis res, perquè sino et titllaran de feixista.

Un exemple entre un miler, del menyspreu dirigit a un sector nacional catolicista amb el que els seus liders històrics també nacional catolicistes han pactat durant anys.

No hi ha gent decent, honrada, amb sentit comú (republicana i demòcrata) arreu, tot el seny i la rauja per a ells elles?

Adjudicaciones a dedo: rastreo o donde ética y política de partidos(chupadineros) son incompatibles

CATALUNYA I EL RESTO

1. Como dice un comentarista la patria (FERROVIAL) lo tapa todo, los amiguetes, son los amiguetes (esto lo digo yo).💀rastrear la nueva corrupción covid-19

CAS PALAU:

REBAIXES PER NO ACREDITAR COMISSIONS

El motiu de l'absolució del delicte de tràfic d'influències a Osàcar és que, segons la Sala, "no consta acreditat que per obra adjudicada sent el recurrent tresorer de CDC, Ferrovial (FERROVIAL) abonés comissió; encara que sí consta que en aquesta condició va fer arribar a Convergència , amb maniobres de diversa índole, entre les quals es trobaven la mendacitat documental, que a més ocultaven el seu origen, les comissions que abonava de manera ajornat Ferrovial, per obres adjudicades amb anterioritat a ser nomenat tresorer".

1. 20 contratos menores, 20
2. Que mal, en vez de ahorro y buena gestión...pues eso, los precedentes.

Enfrentamientos artificiales o la competencia comunicativa

Me da rabia, mucha rabia que siempre nos estén utilizando para sus intereses.Unos sacan votos en catalán y los otros en castellano, pero la gente les interesa bien poco. Solo seguir en el poder y vivir de lujo. Patrimonio de l@s politic@s, que lo que te hace pensar que son la punta del iceberg.
Soy bilingüe, nací en la zona de contacto del catalán y castellano. Utilizo las dos lenguas con el mismo cariño. En clase, faltaría más, me expreso en catalán, y aunque el castellano está presente, el alumnado se expresa en catalán con toda naturalidad, aunque acaben de llegar, entienden y se esfuerzan en aprender. El castellano está a la par, sin problemas, todo lo demás son ganas de enfrentar y violentar la convivencia.
Es más este verano he estado haciendo el camino de norte y como me hubiese gustado expresarme en euskara que lengua tan atractiva...la lengua ha de unir y no separar y si uno sabe dos que enseñe al que sabe una,y el que sabe una aprenda dos,  por favor!

Catalunya, República, nous comtes/comptes catalans

Mals usatges.
Els mals usos feudals
Història medieval
Els mals usos. Conjunt de determinades costums feudals, generalment gravàmens a que estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a la Edat Mitjana a la corona de Castella, i, sobre tot, a la corona d'Aragó. Aquestes obligacions constitueixen un tipus de Ius Maletractandi (dret aprovat per les Corts de Cervera de 1202, que facultava els senyors per maltractar, empresonar i desposseir els pagesos dels seus béns) ...
A Catalunya la repoblació va estar molt controlada per la noblesa feudal i generalment s'establia un nombre concret de prestacions que més tard serien considerades mals usos. La submissió del pagès a la terra que treballava, feia que hagués de pagar una redempció o remença en cas de voler abandonar-la. Els pagesos afectats per aquesta servitud es coneixen com remences. Als Usatges de Barcelona només s’hi recullen tres d'aquestes obligacions (Intestia, cugucia i eixorquia), però a la pràctica varen existir més, tot i que els més freqüents, i abolits a la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486, són:
Intestia: És un dret senyorial que penalitzava els pagesos que morien sense fer testament. La penalització consistia en la confiscació d'una part dels seus bens, en la majoria dels casos, d’un terç.
Eixorquia: Dret pel qual el senyor rep una tercera part de l’herència del pagès que no té descendència.
Cugucia: Si la muller del pagès era trobada culpable d’adulteri, el senyor tenia dret a quedar-se generalment amb una tercera part dels bens.
Arsia: Indemnització que el pagès ha de pagar al senyor en cas d’incendi fortuït de les seves terres.
Ferma d'expoli forçada: Era l’exacció d’una part dels bens dels pagesos quan garantien el dot de la muller amb el mas del seu senyor. Hem de recordar, que el pagès tenia el domini útil del mas i el senyor el domini directe.
Farga de destret: El pagès té l’obligació de comprar i de reparar les eines de treball a la farga del senyor.
Jova: És l'obligació del pagès de treballar les terres del senyor durant uns dies determinats a l'any.
Firma de spolii: Es el pagament pels drets de noces que paga el pare de la núvia (probablement sigui una versió suavitzada del dret de pernada).
Remença personal: Els pagesos sotmesos a la servitud de la gleva, no podien abandonar el mas que treballaven, sense haver-se redimit per part del seu senyor . La redempció afectava no solament el pagès si no també a la muller i fills. Els preus de redempció varien molt en el transcurs del temps i estan en consonància amb l’avaluació que es fa del mas. Les donzelles incorruptes es redimien pagant al seu senyor una quantitat fixa. En la diòcesi de Girona, eren dos sous i vuit diners.

Els Mals Usos varen ser una de las causes, si be no l'única, de la Guerra dels remences, entre 1460 i 1486, any en que foren abolits per Ferran II per la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486 que redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors. Els pagesos van conservar el domini útil del mas, però havien de fer homenatge al senyor i pagar drets emfitèutics i feudals.

SANITAT/CATALUNYA, retallada, cancer, ciu

de nuevo hemos vuelto a la censura franquista, fascista.
Ni manifestaciones, ni comentarios a la visión preclara del conseller de Sanitat que dice que l@s medicos sólo se preocupan por su bolsillo. Menuda desfachatez, son los que menos cobran de todo el estado, los gestores se llevan una buena parte del pastel y las ayudas a centros privados, vaya...vaya...vaya... Pero el tijeretazo redundará en que los bolsillos de los polític@s sigan bien llenos, esto está claro.
Y lo intolerable, lo inadmisible es este amigo que hace poco estuvo en una revisión dermatológica, le quemaron una pequeña lesión, la otra que necesitaba cirugía, el médico le dijo pide hora y le han dado para dentro de 3 meses una pequeña lesión cancerígena, que sangraba, tal como comento a la encargada de la agenda, pues ni caso y cuando vaya le van a tener que hacer un boquete donde solo hubiese hecho falta una pequeña incisión, ¿dónde? en Catalunya, por supuesto, concretamente Can Ruti. Les retallades en sanidad, que para unos no eran necesarias, para los otros son dinero que ira a  parar a sus emprenedors.
Les retallades no afectaran a la qualitat i atenció assistencials. I ara!
Catalunya independent y governada por el PP catalá. Bonito, bonito, como siempre, vamos. El pueblo muerto de asco, porque para los amiguetes, lo mejor.
Y lo poco de los otr@s, así estámos.

SOM UNA NACIÓ

Anys d'opressió i dictadura per part d'aquella gent (feixisme i esglèsia) que van arrasar amb la il·lusió d' homes i dones per aconseguir un lloc més lliure i just, fan que la espanyolitat em faci grima però, es evident que l'ús interessat d'una altra nacionalitat per part dels polítics i associacions catalanes afins a a les subvencions també em facin grima.
El haver nascut en allò que podríem anomenar "terra de ningú" la Franja del Ponent, Mequinensa, i haver parlat tota la meva vida el català(de la franja com diuen alguns), català al cap i la fi, i que alguns "catalans" quan vaig arribar a Catalunya pels inicis dels 70, se'n riguessin del meu català, em va deixar per sempre un reco amarg. Em vaig decidir a parlar en castellà, davant d'alguns imbecils i per això, han fet que miri amb recitència el poder i els dominadors vinguin d'on vinguin.
Més tard, les coses encara es van agreujar molt més, a l'escola als meus fills els hi deia una professora de català que, no parlaven bé el català per culpa meva, jo era una corrupta de la llengua. L'hagués bufetejat.
Sempre he parlat i parlo en català, és la meva llengua materna, m'encanta llegir en català, no tan el cinema en català. Vaig passar al català els apunts de la universitat, sempre he ensenyat en català, però mai m'he sentit identificada amb aquest partits polítics que han fet de la catalanitat el seu "modus vivendi" corruptendis.