Final del patriarcado

es no acoger el modelo que nos degrada de lucha de sexos.
es seguir en el largo camino emprendido por mujeres y hombres
para vivir con respeto y dignidad.
nunca manipulación, violencia, odio enfermizo, cuando el amor se acaba.
es custodia compartida
ser independient@s económicamente.
casarse no ha de significar quedarse en casa cuidando a los niñ@s, más allá del tiempo necesario y pactado entre pama.

miércoles, 13 de abril de 2011

Catalunya, República, nous comtes/comptes catalans

Mals usatges.
Els mals usos feudals
Història medieval
Els mals usos. Conjunt de determinades costums feudals, generalment gravàmens a que estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a la Edat Mitjana a la corona de Castella, i, sobre tot, a la corona d'Aragó. Aquestes obligacions constitueixen un tipus de Ius Maletractandi (dret aprovat per les Corts de Cervera de 1202, que facultava els senyors per maltractar, empresonar i desposseir els pagesos dels seus béns) ...
A Catalunya la repoblació va estar molt controlada per la noblesa feudal i generalment s'establia un nombre concret de prestacions que més tard serien considerades mals usos. La submissió del pagès a la terra que treballava, feia que hagués de pagar una redempció o remença en cas de voler abandonar-la. Els pagesos afectats per aquesta servitud es coneixen com remences. Als Usatges de Barcelona només s’hi recullen tres d'aquestes obligacions (Intestia, cugucia i eixorquia), però a la pràctica varen existir més, tot i que els més freqüents, i abolits a la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486, són:
Intestia: És un dret senyorial que penalitzava els pagesos que morien sense fer testament. La penalització consistia en la confiscació d'una part dels seus bens, en la majoria dels casos, d’un terç.
Eixorquia: Dret pel qual el senyor rep una tercera part de l’herència del pagès que no té descendència.
Cugucia: Si la muller del pagès era trobada culpable d’adulteri, el senyor tenia dret a quedar-se generalment amb una tercera part dels bens.
Arsia: Indemnització que el pagès ha de pagar al senyor en cas d’incendi fortuït de les seves terres.
Ferma d'expoli forçada: Era l’exacció d’una part dels bens dels pagesos quan garantien el dot de la muller amb el mas del seu senyor. Hem de recordar, que el pagès tenia el domini útil del mas i el senyor el domini directe.
Farga de destret: El pagès té l’obligació de comprar i de reparar les eines de treball a la farga del senyor.
Jova: És l'obligació del pagès de treballar les terres del senyor durant uns dies determinats a l'any.
Firma de spolii: Es el pagament pels drets de noces que paga el pare de la núvia (probablement sigui una versió suavitzada del dret de pernada).
Remença personal: Els pagesos sotmesos a la servitud de la gleva, no podien abandonar el mas que treballaven, sense haver-se redimit per part del seu senyor . La redempció afectava no solament el pagès si no també a la muller i fills. Els preus de redempció varien molt en el transcurs del temps i estan en consonància amb l’avaluació que es fa del mas. Les donzelles incorruptes es redimien pagant al seu senyor una quantitat fixa. En la diòcesi de Girona, eren dos sous i vuit diners.

Els Mals Usos varen ser una de las causes, si be no l'única, de la Guerra dels remences, entre 1460 i 1486, any en que foren abolits per Ferran II per la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486 que redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors. Els pagesos van conservar el domini útil del mas, però havien de fer homenatge al senyor i pagar drets emfitèutics i feudals.

No hay comentarios:

Solas, Berlin is in Germany,On connaît la chanson,En nombre de la rosa, Amistad,Antonia"s line,Juno

  • Promesas del este, Amistad,
  • Persepolis, El jardinero fiel, La pesadila de Darwin, Una verdad incomoda,La pelota vasca, De xerranques i de nenes(De marelles et petites filles),
  • El laberinto del fauno
  • el Código da Vinci

Archivo del blog