El pensamiento de la experiencia, es decir, el partir de sí, se convierte en práctica política capaz de transformar el mundo, cuando un hombre o una mujer así lo quieren. Desde el partir de sí, sin mentiras, hipocresía, maldades ni violencia y actuando en todos los campos de la vida, es como entiendo mi ser mujer. A pesar de nuestras, mis, "mochilas" personales.
miércoles, 21 de diciembre de 2011
REACCIONA!
NO COMPRES NADA MÁS QUE LO IMPRESCINDIBLE O NECESARIO, NO CONSUMAS BAJO LA PRESIÓN CAPITALISTARELIGIOSA, SACA EL DINERO DE LOS BANCOS, Y VAS A VER QUIÉN TENDRÁ LA FUERZA! PERO...somos un@s cagad@s y se nos mearán y cagarán encima, ya lo han hecho
De cena, porque la situación está mal, pero, para nosotr@s, no para ell@s
nos van a sacar hasta la cera de las orejas.
Con el esfuerzo de todos los españoles, dicen, pero, por descontado, nunca con el de l@s polític@s, tiraremos para arriba.
Los santos inocentes, vaya, de nuevo el pueblo español.
Con el esfuerzo de todos los españoles, dicen, pero, por descontado, nunca con el de l@s polític@s, tiraremos para arriba.
Los santos inocentes, vaya, de nuevo el pueblo español.
Nos roban, nos engañan, nos mienten y lo único que somos capaces de hacer es...
nada.
Ciu la anvanzadilla del PP nos ha robado 1000€ de media a cada trabajador del sector público, insultándonos, despreciándonos. Menudos hipócritas que se valen del imaginario catalán para vivir sin dar golpe.
Revolución, ¿para cuándo la guillotina en la plaza pública?
¿Para cuando acabar con los vividores, ineptos, corruptos?
¿Es decir, la clase política?
¿Para cuando?
Ciu la anvanzadilla del PP nos ha robado 1000€ de media a cada trabajador del sector público, insultándonos, despreciándonos. Menudos hipócritas que se valen del imaginario catalán para vivir sin dar golpe.
Revolución, ¿para cuándo la guillotina en la plaza pública?
¿Para cuando acabar con los vividores, ineptos, corruptos?
¿Es decir, la clase política?
¿Para cuando?
martes, 20 de diciembre de 2011
Espanya del siglo XIX, corrupción, ambiciosos, esquilmadores, analfabetismo y miseria, es la misma de ahora
ARTÍCULO DE ARTURO PEREZ REVERTE"
Arturo Pérez Reverte
Hay un problema laboral del colectivo de controladores aéreos que afecta al 1,2% de la población española (600.000 personas) y casi todos saltáis como energúmenos pidiendo hasta el linchamiento de ese colectivo cuando el día anterior hacen otra reforma del sistema laboral más restrictiva, quitan los 420 euros de ayuda a 688.000 parados que están en la ruina y anuncian cambios drásticos a peor en la ley de pensiones que afectan al 80% de la población y nadie se indigna ni dice nada. ¿Sois idiotas?
Estáis pidiendo a gritos al Gobierno que se apliquen medidas que quitan el derecho a la baja laboral, a los permisos retribuidos y a las horas sindicales, sacar militares a la calle ¿sois idiotas?
Estáis leyendo que mintieron en los vuelos de la CIA, en el caso Couso, que González era la X del GAL, que gente del PP cobraba de la trama Gürtel, que hay políticos que cobran más de 230.000 euros al año, pero que nos cuestan más de 3 millones de euros, que la corrupción en la política no es excepción, sino norma, que ellos mismos se adjudican el derecho a cobrar la jubilación máxima con pocos años en las Cortes y a nosotros nos piden 40 de cotización, banqueros que consiguen del gobierno medidas duras contra los trabajadores y que tenían que estar en la cárcel por delitos demostrados de fraude fiscal y no decís nada, os quitan dinero para dárselo a esa gente que cobra cientos de miles de euros año, especula con nuestro dinero, defrauda a Hacienda y seguís callados ¿sois idiotas?
Tenéis una monarquía que se ha enriquecido en los últimos años, que apoya a los poderosos, a EEUU, a Marruecos y a todo lo que huela a poder o dinero, hereditaria como en la Edad Media ¿sois idiotas?
En Inglaterra o Francia o Italia o en Grecia o en otros países los trabajadores y los jóvenes se manifiestan hasta violentamente para defenderse de esas manipulaciones mientras en España no se mueve casi nadie ¿sois idiotas?
Consentís la censura en los medios de comunicación, la ley de partidos, la manipulación judicial, la tortura, la militarización de trabajadores sólo porque de momento no os afecta a vosotros ¿sois idiotas?
Sabéis quién es toda la gentuza de las revistas del corazón, futbolistas supermillonarios pero jamás escucháis a nadie como Saramago o Chomsky u otros mil intelectuales veraces y comprometidos con vuestros problemas ¿sois idiotas?
Si mucha gente responde sí, aún nos queda un poco de esperanza de conseguir acabar con la manipulación de los políticos y poderosos.
Si la mayoría contesta no, entonces estamos jodidos.
EL GOBIERNO: Ha bajado el sueldo a los funcionarios, suprimido el cheque-bebé, congelado las pensiones y reducido la ayuda al desempleo, (EL PARO), para afrontar la crisis que han generado los bancos los políticos y los especuladores bursátiles.
Nos gustaría transmitirle al Gobierno lo siguiente:
Dediquen su empeño en rebajar LA VERGÜENZA DEL FRAUDE FISCAL,que en España se sitúa alrededor del 23% del P.I.B. (10 puntos por encima de la media europea) y por el que se pierden miles de millones de ¤uros, fraude que repercute en mayores impuestos para los ciudadanos honestos.
TENGAN LA VERGÜENZA de hacer un plan para que la Banca devuelva al erario público los miles de millones de euros que Vds. les han dado para aumentar los beneficios de sus accionistas y directivos; en vez de facilitar el crédito a las familias y a las empresas, erradicarlas comisiones por los servicios bancarios y que dejen de cobrar a los españoles más humildes ¤30.01, cada vez que su menguada cuenta se queda sin saldo. Cosa que ocurre cada 1º de mes cuando les cargan las facturas de colegios, comunidades, telefonía, Etc. y aun no les han abonado la nómina.
PONGAN COTO a los desmanes de las empresas de telefonía y de ADSL que ofrecen los servicios más caros de Europa y de peor calidad.
ELIMINEN la duplicidad de muchas Administraciones Públicas, suprimiendo organismos innecesarios, reasignado a los funcionarios de carrera y acabando con los cargos, asesores de confianza y otros puestos nombrados a dedo que, pese a ser innecesarios en su mayor parte, son los que cobran los sueldazos en las Administraciones Públicas y su teórica función puede ser desempeñada de forma más cualificada por muchos funcionarios públicos titulados y que lamentablemente están infrautilizados.
HAGAN que los políticos corruptos de sus partidos devuelvan el dinero equivalente a los perjuicios que han causado al erario público con su mala gestión o/y sus fechorías, y endurezcan el Código Penal con procedimientos judiciales más rápidos y con castigos ejemplares para ellos.
INDECENTE, es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 ¤/mes y el de un diputado de 3.996, pudiendo llegar, con dietas y otras prebendas, a 6.500 ¤/mes. Y bastantes más por diferentes motivos que se le pueden agregar.
INDECENTE, es que un profesor, un maestro, un catedrático de universidad o un cirujano de la sanidad pública, ganen menos que el concejal de festejos de un ayuntamiento de tercera.
INDECENTE, es que los políticos se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca (siempre por unanimidad, por supuesto, y al inicio de la legislatura).
INDECENTE, es que un ciudadano tenga que cotizar 35 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste sólo con siete, y que los miembros del gobierno, para cobrar la pensión máxima, sólo necesiten jurar el cargo.
INDECENTE, es que los diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF.
INDECENTE,es colocar en la administración a miles de asesores = (léase amigotes con sueldos que ya desearían los técnicos más cualificados)
INDECENTE, es el ingente dinero destinado a sostener a los partidos y sindicatos pesebreros, aprobados por los mismos políticos que viven de ellos.
INDECENTE, es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo (ni cultural ni intelectual).
INDECENTE,es el coste que representa para los ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes (siempre en gran clase) y tarjetas de crédito por doquier.
Indecente No es que no se congelen el sueldo sus señorías, sino que no se lo bajen.
INDECENTE, es que sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año.
INDECENTE, es que ministros, secretarios de estado y altos cargos de la política, cuando cesan, son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del ERARIO PÚBLICO.
Y que sea cuál sea el color del gobierno, toooooooodos los políticos se benefician de este moderno "derecho de pernada" mientras no se cambien las leyes que lo regula.
¿Y quiénes las cambiarán? ¿Ellos mismos? Já.
Juntemos firmas para que haya un proyecto de ley con "cara y ojos" para acabar con estos privilegios, y con otros.
Haz que esto llegue al Congreso a través de tus amigos.
ÉSTA SÍ DEBERÍA SER UNA DE ESAS CADENAS QUE NO SE DEBE ROMPER, PORQUE SÓLO NOSOTROS PODEMOS PONERLE REMEDIO A ESTO, Y ÉSTA, SI QUE TRAERÁ AÑOS DE MALA SUERTE SI NO PONEMOS REMEDIO, está en juego nuestro futuro y el de nuestros hijos.
¿DONDE ESTÁ LA GENTE? QUE LEVANTAN MASAS PARA EL FÚTBOL Y NO PARA DEFENDER NUESTROS DERECHOS.
domingo, 18 de diciembre de 2011
Pagesos de remença, ahir, funcionarisfuncianàries, avui; Senyors feudals i Mals Usatges, ahir, convergència i unió, avui
igual que ahir els pagesos havien aconseguit les terres en propietat desprès de 30 anys d'aprisió, d'haver arriscat la vida, haver deixat la pell treballan. Els senyors feudals, avariciosos, violents i ineptes, els hi van arrebatar les propietats i els van maltractar, amb el consentiment dels comtes de Barcelona, que no van moure el cul i si ho van fer, pel seu interès.
La funció pública és el resultat d'un esforç, d'un treball intens. Els polítics arriben a la política sense haver fet res, ni treballar, ni res de res. La política un xollo. Són els nous senyors feudals dels Mals Usatges. Roben amb males arts allò que s'ha aconseguit per llei i mèrits.
La funció pública és el resultat d'un esforç, d'un treball intens. Els polítics arriben a la política sense haver fet res, ni treballar, ni res de res. La política un xollo. Són els nous senyors feudals dels Mals Usatges. Roben amb males arts allò que s'ha aconseguit per llei i mèrits.
sábado, 17 de diciembre de 2011
Catalunya o no hi res més rentable que...Nada tan rentable para los bolsillos de much@s el logo: soc català, visca catalunya
això sí, escola pública de qualitat, sanitat de qualitat, no corrupció, "no xanxullos familiars", no butxaques d'amiguets i amiguetes plenes a costa de la misèria de la gen, d'això res de res.
Tot es fa en defensa de catalunya, però de la catalunya que els omple les butxaques.
Robatori a mà armada, la família és la família.
Hauriem de demanar comptes i saber on han anat a parar els milions i milions que han sortit del nostre treball i impostos.
Tot es fa en defensa de catalunya, però de la catalunya que els omple les butxaques.
Robatori a mà armada, la família és la família.
Hauriem de demanar comptes i saber on han anat a parar els milions i milions que han sortit del nostre treball i impostos.
jueves, 15 de diciembre de 2011
miércoles, 14 de diciembre de 2011
Vividor@s al poder, contra l@mentiros@s, Reacciona!
¿No hay otra solución? Desde luego que sí: aumentar los ingresos. ¿Cómo? Haciendo pagar a los ricos los impuestos que no pagan. Vicenç Navarro estima que si nuestra política fiscal fuera la de Suecia (ese país sin crisis y con altos niveles de bienestar) se crearían exactamente 5 millones de empleos. Suprimiendo los paraísos fiscales donde las grandes fortunas evaden sus obligaciones contributivas a los países que usan para su vida cotidiana. Imponer una Tasa para las transacciones financieras, dado que el 90% de ellas son especulativas y no pagan producción o comercio (de ahí que afirmar que si pagan se van sea una falacia: apenas crean empleo). Acabar con el fraude fiscal. Y con la economía sumergida que se lleva casi la cuarta parte de nuestro PIB. Con la corrupción de forma prioritaria. Establecer que los partidos sean subsidiarios del robo a las arcas públicas de sus miembros hallados culpables (tras regenerar también la aplicación de la justicia). Igualmente podemos plantear para qué pagamos impuestos si todo se privatiza ¿Para alimentar a los políticos y sus fuerzas de control?
Extender la idea de que el lobo bajo la cama no se disuelve porque cerremos los ojos. Provocar la avidez por la información.
No vendría tampoco mal en esta tesitura despertar al 15M de sus ensoñaciones que los incendios devastadores no se apagan con el agua de jeringuillas.
Las mentiras de la deuda y la crisis del euro, es el nuevo ContrATTACando. Este jueves en Madrid.
martes, 13 de diciembre de 2011
Entre burgueses sin escrúpulos y aristócratas ignorantes, el pueblo esquilmado, UN PUEBLO IGNORANTE OBJETIVO DE ESTOS INDIVIDU@S
LA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL.
La reforma agrària forma part del procés de substitució de l’Antic Règim per la societat capitalista, que en el conjunt d’Espanya es va produir al llarg de la primera meitat del segle XIX. Durant aquest procés es va abolir el règim senyorial, es va desvincular la propietat i es va dur a terme la desamortització. Aquests canvis van transferir una gran quantitat de terres pertanyents a propietaris amb un escàs interès per conrear(aristócrates), a uns altres propietaris rurals i no rurals(burgesos) molt interessats a obtenir-ne la màxima producció possible.
En dues etapes, de setembre del 1835 a maig del 1836, i d’agost de 1836 al final del 1837, els progressistes, amb Mendizábal al capdavant, primer com a cap de govern i després com a ministre d’Hisenda, van assumir la tasca de desmantellar les institucions de l’Antic Règim i d’implantar un règim liberal, constitucional i de monarquia parlamentària. Van abordar una reforma agrària que incloïa tres aspectes essencials:
- La dissolució del règim senyorial, ja iniciada a les Corts de Cadis, es va produir per la llei de 26 d’agost de 1837, segons la qual els senyors perdien les seves atribucions jurisdiccionals (impartir justícia) però conservaven la propietat de les terres que els pagesos no poguessin acreditar documentalment com a pròpies (en cas de plet, els judicis es van decantar sempre a favor dels senyors). Així, els pagesos que tradicionalment havien treballat aquestes terres perdien tota mena de dret i eren expulsats d’aquestes.
Així mateix, l’abolició dels delmes eclesiàstics (1837), va significar la fi de la submissió de la pagesia al domini eclesiàstic, encara que els delmes no van deixar de cobrar-se fins que no van ser substituïts per compensacions econòmiques donades per l’Estat a l’Església.
- La desvinculació (mayorazgos, patronats, fideïcomisos...) també s’havia iniciat a Cadis. El 1837 es van alliberar definitivament les terres dels patrimonis vinculats i els propietaris les van poder vendre sense cap trava.
- La desamortització havia estat un element recurrent des del govern de Godoy (1798) com a mitjà d’aconseguir recursos per l’Estat amb la venda de les terres de l’Església i els Ajuntaments. Mendizábal va recórrer a aquesta mesura el 1836. La desamortització de Mendizábal va anar molt lligada a la reforma del clergat i a l'amortització del deute públic, i per dur-la a terme es van dictar tres decrets successius.
- el primer suprimia tots els ordes religiosos, excepte els que es dedicaven a la beneficència;
- el segon declarava tots els convents i propietats de l'Església, béns nacionals; i
- el tercer posava en venda en pública subhasta tots aquests béns. El preu de subhasta era fixat d'acord amb una prèvia taxació oficial i l'import de venda es podia pagar o amb títols del Deute Públic o en efectiu.
Els beneficiaris d'aquestes vendes van ser els qui tenien títols de Deute Públic i els burgesos o propietaris agrícoles que disposaven de capital per invertir en la compra de les terres. La pagesia en va resultar poc beneficiada, ja que la seva capacitat monetària era minsa, per no dir nul•la. L'operació va ser molt lucrativa ja que el preu de les terres es va fixar molt per sota del seu valor real i les subhastes oficials van ser fàcilment trucades i propícies a tot tipus d'abusos. Per a Mendizábal la desamortització era fonamentalment una mesura d'Hisenda,
que eixugaria tot el deute acumulat i que proporcionaria diners al fisc per tal de fer front a les guerres carlines. A més, a llarg termini, beneficiaria econòmicament el país, ja que lliuraria les terres a uns propietaris més emprenedors, que es convertirien en un "cos ampli de propietaris favorables a la causa liberal".
Una postura oposada a la de Mendizábal va ser la que va defensar a les Corts el diputat Flórez Estrada, que es va mostrar contrari a la venda dels béns nacionals, i va defensar que s'arrendessin en emfiteusi. Argumentava que amb aquesta mesura l'Estat continuaria mantenint la propietat de les terres i es milloraria la situació de la pagesia, alhora que es trauria un suport important al carlisme. OBLIDAT TOTALMENT/EN EL OLVIDO!!!!!!!!!!!!
- També es van prendre una sèrie de mesures legislatives encaminades al lliure funcionament del mercat, que van completar el marc de liberalització de l’economia. Així, es va decretar: l’abolició dels privilegis de la Mesta
(1836), el dret de vallar les terres i la lliure explotació de muntanyes i vinyes (1833-34); la llibertat d’arrendaments agraris, la llibertat de preus i d’emmagatzematge i la de comerç interior de molts productes (1836). La Mesta era una important associació de ramaders que tenia, des de l’Edat Mitjana, el dret de pas per un gran nombre de terres destinades a la transhumància dels ramats d’ovelles. La fi dels privilegis va obrir nous espais de conreu; la producció de llana, en canvi, va caure en picat i, des del 1841,
Espanya en haver d’importar.
La desamortització de Madoz (1855).
La llei de desamortització general de maig de 1855 (durant el Bienni Progressista), feta pel ministre Madoz, va ser bàsicament civil i va tenir un abastament molt més ampli que la de Mendizábal. Va afectar béns de l'Estat, del clergat, dels ordes militars, de les confraries, dels carlins, de les institucions benèfiques i sobretot béns de propis i comunals(fam i més fam). A part de posar a la venda béns nous, la llei afectava també els béns desamortitzats anteriorment que no s'havien pogut vendre, perquè durant la dècada moderada s'havien aturat les vendes. Les finques van ser subhastades públicament, però a diferència de l'anterior, el pagament s'havia de fer íntegrament en metàl•lic, ja que no s'acceptaven els títols de Deute Públic. Aquest pagament es podia fer al comptat en una dècima part i la resta de manera escalonada en pagament durant 14 anys. Els objectius pretesos per Madoz també eren
diferents. L'objectiu prioritari era la modernització econòmica del país, que va equivaler a la construcció del ferrocarril. El seu raonament va ser: ja que la indústria no pot promoure la construcció del ferrocarril, s'ha d'intentar que el ferrocarril promogui la indústria del país. S'ha de dir que, a la curta, la construcció del ferrocarril no va servir d'estímul per a la necessària industrialització del país. Però, sí que a la llarga ho va ser, ja a finals delsegle XIX.
Els objectius de les desamortitzacions només es van acomplir a mitges. Al cap i a la fi la venda en subhasta en grans lots de terra va afavorir el manteniment del latifundisme al centre i al sud de la Península. Les urgents necessitats de la Hisenda van impedir la creació d’una classe de petits propietaris, ja que l’exigència de diners immediats només podia ser satisfeta pels qui ja disposaven d’abundants capitals. Els compradors (noblesa i burgesia) van perpetuar l’absentisme crònic a què havia estat sotmès tradicionalment el camp. Per aquest motiu, i per la presència massiva d’una mà d’obra barata que fora de Catalunya no tenia cap altra alternativa de treball, les innovacions van ser les mínimes. L’augment de la producció agrària es va basar exclusivament en l’extensió de les terres cultivades; però l’obertura al conreu d’àrees de qualitat deficient va fer baixar els rendiments agraris.
A més, molts camperols que posseïen terres eclesiàstiques des de temps remots, a canvi del pagament d’uns impostos determinats, van ser-ne desnonats pels nous propietaris.
A Catalunya, la desamortització no va tenir tanta transcendència com a la resta d’Espanya perquè les propietats de l’Església i dels municipis eren menors. En canvi, les transformacions de la propietat i la comercialització de la producció van dotar d’un gran dinamisme l’agricultura catalana. Igual que al segle XVIII, la vinya, per fer vi i aiguardent, va constituir el motor principal d’una agricultura comarcalment cada vegada més especialitzada, però en què les oliveres i els arbres fruites van tenir també importància. En canvi va donar-se una expansió menor dels conreus de cereals, la producció dels quals va ser insuficient per cobrir les necessitats de la població, amb la consegüent necessitat de proveir-se a l’estranger en d’altres zones d’Espanya.
És a dir privilegis per a uns, misèria per als altres i acumulació prèvia de capitals, gràcies a la tracta d'esclaus i l'alcohol (indís d'Amèrica i autoctons)
La reforma agrària forma part del procés de substitució de l’Antic Règim per la societat capitalista, que en el conjunt d’Espanya es va produir al llarg de la primera meitat del segle XIX. Durant aquest procés es va abolir el règim senyorial, es va desvincular la propietat i es va dur a terme la desamortització. Aquests canvis van transferir una gran quantitat de terres pertanyents a propietaris amb un escàs interès per conrear(aristócrates), a uns altres propietaris rurals i no rurals(burgesos) molt interessats a obtenir-ne la màxima producció possible.
En dues etapes, de setembre del 1835 a maig del 1836, i d’agost de 1836 al final del 1837, els progressistes, amb Mendizábal al capdavant, primer com a cap de govern i després com a ministre d’Hisenda, van assumir la tasca de desmantellar les institucions de l’Antic Règim i d’implantar un règim liberal, constitucional i de monarquia parlamentària. Van abordar una reforma agrària que incloïa tres aspectes essencials:
- La dissolució del règim senyorial, ja iniciada a les Corts de Cadis, es va produir per la llei de 26 d’agost de 1837, segons la qual els senyors perdien les seves atribucions jurisdiccionals (impartir justícia) però conservaven la propietat de les terres que els pagesos no poguessin acreditar documentalment com a pròpies (en cas de plet, els judicis es van decantar sempre a favor dels senyors). Així, els pagesos que tradicionalment havien treballat aquestes terres perdien tota mena de dret i eren expulsats d’aquestes.
Així mateix, l’abolició dels delmes eclesiàstics (1837), va significar la fi de la submissió de la pagesia al domini eclesiàstic, encara que els delmes no van deixar de cobrar-se fins que no van ser substituïts per compensacions econòmiques donades per l’Estat a l’Església.
- La desvinculació (mayorazgos, patronats, fideïcomisos...) també s’havia iniciat a Cadis. El 1837 es van alliberar definitivament les terres dels patrimonis vinculats i els propietaris les van poder vendre sense cap trava.
- La desamortització havia estat un element recurrent des del govern de Godoy (1798) com a mitjà d’aconseguir recursos per l’Estat amb la venda de les terres de l’Església i els Ajuntaments. Mendizábal va recórrer a aquesta mesura el 1836. La desamortització de Mendizábal va anar molt lligada a la reforma del clergat i a l'amortització del deute públic, i per dur-la a terme es van dictar tres decrets successius.
- el primer suprimia tots els ordes religiosos, excepte els que es dedicaven a la beneficència;
- el segon declarava tots els convents i propietats de l'Església, béns nacionals; i
- el tercer posava en venda en pública subhasta tots aquests béns. El preu de subhasta era fixat d'acord amb una prèvia taxació oficial i l'import de venda es podia pagar o amb títols del Deute Públic o en efectiu.
Els beneficiaris d'aquestes vendes van ser els qui tenien títols de Deute Públic i els burgesos o propietaris agrícoles que disposaven de capital per invertir en la compra de les terres. La pagesia en va resultar poc beneficiada, ja que la seva capacitat monetària era minsa, per no dir nul•la. L'operació va ser molt lucrativa ja que el preu de les terres es va fixar molt per sota del seu valor real i les subhastes oficials van ser fàcilment trucades i propícies a tot tipus d'abusos. Per a Mendizábal la desamortització era fonamentalment una mesura d'Hisenda,
que eixugaria tot el deute acumulat i que proporcionaria diners al fisc per tal de fer front a les guerres carlines. A més, a llarg termini, beneficiaria econòmicament el país, ja que lliuraria les terres a uns propietaris més emprenedors, que es convertirien en un "cos ampli de propietaris favorables a la causa liberal".
Una postura oposada a la de Mendizábal va ser la que va defensar a les Corts el diputat Flórez Estrada, que es va mostrar contrari a la venda dels béns nacionals, i va defensar que s'arrendessin en emfiteusi. Argumentava que amb aquesta mesura l'Estat continuaria mantenint la propietat de les terres i es milloraria la situació de la pagesia, alhora que es trauria un suport important al carlisme. OBLIDAT TOTALMENT/EN EL OLVIDO!!!!!!!!!!!!
- També es van prendre una sèrie de mesures legislatives encaminades al lliure funcionament del mercat, que van completar el marc de liberalització de l’economia. Així, es va decretar: l’abolició dels privilegis de la Mesta
(1836), el dret de vallar les terres i la lliure explotació de muntanyes i vinyes (1833-34); la llibertat d’arrendaments agraris, la llibertat de preus i d’emmagatzematge i la de comerç interior de molts productes (1836). La Mesta era una important associació de ramaders que tenia, des de l’Edat Mitjana, el dret de pas per un gran nombre de terres destinades a la transhumància dels ramats d’ovelles. La fi dels privilegis va obrir nous espais de conreu; la producció de llana, en canvi, va caure en picat i, des del 1841,
Espanya en haver d’importar.
La desamortització de Madoz (1855).
La llei de desamortització general de maig de 1855 (durant el Bienni Progressista), feta pel ministre Madoz, va ser bàsicament civil i va tenir un abastament molt més ampli que la de Mendizábal. Va afectar béns de l'Estat, del clergat, dels ordes militars, de les confraries, dels carlins, de les institucions benèfiques i sobretot béns de propis i comunals(fam i més fam). A part de posar a la venda béns nous, la llei afectava també els béns desamortitzats anteriorment que no s'havien pogut vendre, perquè durant la dècada moderada s'havien aturat les vendes. Les finques van ser subhastades públicament, però a diferència de l'anterior, el pagament s'havia de fer íntegrament en metàl•lic, ja que no s'acceptaven els títols de Deute Públic. Aquest pagament es podia fer al comptat en una dècima part i la resta de manera escalonada en pagament durant 14 anys. Els objectius pretesos per Madoz també eren
diferents. L'objectiu prioritari era la modernització econòmica del país, que va equivaler a la construcció del ferrocarril. El seu raonament va ser: ja que la indústria no pot promoure la construcció del ferrocarril, s'ha d'intentar que el ferrocarril promogui la indústria del país. S'ha de dir que, a la curta, la construcció del ferrocarril no va servir d'estímul per a la necessària industrialització del país. Però, sí que a la llarga ho va ser, ja a finals delsegle XIX.
Els objectius de les desamortitzacions només es van acomplir a mitges. Al cap i a la fi la venda en subhasta en grans lots de terra va afavorir el manteniment del latifundisme al centre i al sud de la Península. Les urgents necessitats de la Hisenda van impedir la creació d’una classe de petits propietaris, ja que l’exigència de diners immediats només podia ser satisfeta pels qui ja disposaven d’abundants capitals. Els compradors (noblesa i burgesia) van perpetuar l’absentisme crònic a què havia estat sotmès tradicionalment el camp. Per aquest motiu, i per la presència massiva d’una mà d’obra barata que fora de Catalunya no tenia cap altra alternativa de treball, les innovacions van ser les mínimes. L’augment de la producció agrària es va basar exclusivament en l’extensió de les terres cultivades; però l’obertura al conreu d’àrees de qualitat deficient va fer baixar els rendiments agraris.
A més, molts camperols que posseïen terres eclesiàstiques des de temps remots, a canvi del pagament d’uns impostos determinats, van ser-ne desnonats pels nous propietaris.
A Catalunya, la desamortització no va tenir tanta transcendència com a la resta d’Espanya perquè les propietats de l’Església i dels municipis eren menors. En canvi, les transformacions de la propietat i la comercialització de la producció van dotar d’un gran dinamisme l’agricultura catalana. Igual que al segle XVIII, la vinya, per fer vi i aiguardent, va constituir el motor principal d’una agricultura comarcalment cada vegada més especialitzada, però en què les oliveres i els arbres fruites van tenir també importància. En canvi va donar-se una expansió menor dels conreus de cereals, la producció dels quals va ser insuficient per cobrir les necessitats de la població, amb la consegüent necessitat de proveir-se a l’estranger en d’altres zones d’Espanya.
És a dir privilegis per a uns, misèria per als altres i acumulació prèvia de capitals, gràcies a la tracta d'esclaus i l'alcohol (indís d'Amèrica i autoctons)
L@s polític@s y afines tod@s ric@s
el pueblo pobre, pobre,cada vez más pobre. Millones a la basura, no!en los bolsillos de los amiguet@s y los sinvergüenza aún nos lo quieren hacer pagar otra vez.
Pueblo drogado, narcotizado.
Dentro de poco muerto de asco.
Eso sí, había uno con una cara de bobalicon que te cagas.
Pueblo drogado, narcotizado.
Dentro de poco muerto de asco.
Eso sí, había uno con una cara de bobalicon que te cagas.
domingo, 11 de diciembre de 2011
Más dura que el cemento, la cara claro.
De Reflexiones, esquerra republicana, cualquier cosa para llenarse los bolsillos.
En Italia se han sucedido varios atentados mediante el sistema de carta-bomba, uno de ellos causando graves heridas a la persona a la que iba dirigida, relacionada con la oficina de embargos de domicilios como garantía para pagar impuestos, l@s ric@s invaden y tan felices, l@s pobres a la puta calle.
Recuerda a la acción directa de los seguidores de Prokotpin, como arma extrema de los explotados de forma inhumana, de enfrentarse al sistema explotador.
¿Volveremos, nos forzarán a volver, a la violencia terrorista forzad@s por la desesperación?
País de mentirosos y mentirosas y de corrupt@s.
Está claro que la mierda es intrínseca a la humanidad.
En Italia se han sucedido varios atentados mediante el sistema de carta-bomba, uno de ellos causando graves heridas a la persona a la que iba dirigida, relacionada con la oficina de embargos de domicilios como garantía para pagar impuestos, l@s ric@s invaden y tan felices, l@s pobres a la puta calle.
Recuerda a la acción directa de los seguidores de Prokotpin, como arma extrema de los explotados de forma inhumana, de enfrentarse al sistema explotador.
¿Volveremos, nos forzarán a volver, a la violencia terrorista forzad@s por la desesperación?
País de mentirosos y mentirosas y de corrupt@s.
Está claro que la mierda es intrínseca a la humanidad.
Alemania, ataca de nuevo y esta vez con el lameculos de turno, Francia
Ya no es purga de disidentes, discapacitados, gitan@s, judi@s, y toda persona que les cayera mal...es un país entero que se lleva, primero a la esclavitud, más tarde a una sofisticada cámara de exterminio. Antes en honor a la raza(menuda raza) y ahora de los mercados(menudos mercados). Y como siempre los dirigentes de los países empujando al matadero.
Es la Unión europea bajo la bota alemana.
Y la población, borreg@s, ayer, borreg@s, hoy.
Si la crisis en España, crisis ficticia, creada por claros intereses del dinero del mundo, ha de solucionarse con recortes en sanidad y educación y somos incapaces de salir de forma masiva, sin violencia y constante a la calle, es que algun@s tienen lo que se merecen y otr@s tenemos lo que no nos merecemos.
Menuda mentira de democracia, un@s votamos para que un@s pocos se llenen los bolsillos y nos anulen dos derechos fundamentales e inalienables como es la educación y la salud.
Si los hombres y mujeres que dieron su vida en defensa y lucha por la dignidad humana levantaran la cabeza, que tristeza les invadiría.
Es la Unión europea bajo la bota alemana.
Y la población, borreg@s, ayer, borreg@s, hoy.
Si la crisis en España, crisis ficticia, creada por claros intereses del dinero del mundo, ha de solucionarse con recortes en sanidad y educación y somos incapaces de salir de forma masiva, sin violencia y constante a la calle, es que algun@s tienen lo que se merecen y otr@s tenemos lo que no nos merecemos.
Menuda mentira de democracia, un@s votamos para que un@s pocos se llenen los bolsillos y nos anulen dos derechos fundamentales e inalienables como es la educación y la salud.
Si los hombres y mujeres que dieron su vida en defensa y lucha por la dignidad humana levantaran la cabeza, que tristeza les invadiría.
Merker, mujer patriarcal
Las mujeres patriarcales al poder son peores que los peores dictadores del mundo.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)