Final del patriarcado

Es no acoger el modelo que nos degrada de lucha de sexos.
es seguir en el largo camino emprendido por mujeres y hombres
para vivir con respeto y dignidad.
nunca manipulación, violencia, odio enfermizo, cuando el amor se acaba.
es custodia compartida
ser independient@s económicamente.
casarse no ha de significar quedarse en casa cuidando a los niñ@s, más allá del tiempo necesario y pactado entre pamamapa.
Mostrando entradas con la etiqueta Quand je serai.... Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Quand je serai.... Mostrar todas las entradas

viernes, 30 de agosto de 2024

Yusuke Narita. Problema, solución. Ya no existen barreras morales, ¿Mucha población envejecida? pensiones que pagar con el neoliberalismo o capitalismo salvaje, fácil solución: los matas. Muchas gracias Sr. Yusuke. No importa los impuestos que hayas pagado durante toda tu vida, es lo que tiene el capitalismo sin piedad y sus adláteres.

 Le van a salir millones de "supporters", vaya que sí. Quand je serai vieux... la triste realidad.

Y si fuera a los jóvenes a los que fuese dirigido el pensamiento: "suicidio en masa de la juventud". Al ser consciente esta, al abismo al que nos dirige el neoliberalismo o capitalismo patriarcal machista más salvaje que el capitalismo primitivo de la RI o el sin piedad, que nos desnuda de toda dignidad y solidaridad.

¿Qué pasaría? 

Que el mundo se quedaría tranquilo, se habría deshecho de una generación que parece abocará a la humanidad a la destrucción total, que descanso para el planeta.

Japon : Yusuke Narita, l’homme qui veut "tuer les vieux"

Analyse. Professeur à l’université américaine de Yale, Narita en est certain : "le suicide de masse des vieux" est la solution au problème démographique nippon.

domingo, 7 de febrero de 2021

Trabajo "doméstico". Un métier de femmes, en Suiza o en cualquier país "desarrollado", la limpieza, indispensable, importantísima, sin su reconocimiento y respeto la vida se convierte en una pocilga, material y moral.

 El egoismo, la hipocresia, de particulares y empresas, liberalismo salvaje disimulado en Suiza y allende, frente a la dignidad de muchas mujeres trabajadoras en precario o casi.

Aquí he oído excusas de todo tipo para tener ayuda doméstica no declarada. El día que se aprobó la ley de trabajo doméstico tuve muy claro que la ley no aceptaba excusas, ya no era la trabajadora la responsable de su cobertura social, lo era quién contrataba. O se hace bien o limpias tú. 

Pero en el país de la picaresca nos creemos y argumentamos lo que sea para que la mentira se convierta en nuestra verdad.

Suiza la bella para la antisistema de las camisetas.

lunes, 19 de febrero de 2018

Anna Gabriel, quina vergonya, ho heu emmerdat tot i ara a Suïssa, regne del neoliberalisme salvatge, amb els diners de la gent treballadora i honesta.

Quina vergonya, la desobediència o el no reconeixement de l'estat central, és una excusa massa ximple.
Suîssa més democrática que l'estat espanyol, "anda que ja te vale".
El paradís del neoliberalisme salvatge, si tens diners ets molt guapa però sinò caca. I si no et trobes bé i no vas a treballar, no cal que tornis estàs acomiadada. Tu, es clar, de diners en tens molts, són els de la classe treballadora i honesta.

https://www.rts.ch/play/tv/temps-present/video/quand-je-serai-vieux-je-serai-pauvre?id=8901740&station=a9e7621504c6959e35c3ecbe7f6bed0446cdf8da

Com es pot respectar la república catalana i les seves lleis, amb els i les sense lleis, o amb els i les que l'únic que volen es seguir tenint les mans dintre de la borsa?

Heu recolçat a la dreta corrupta catalana en nom de no sé quina classe de república, o  més aviat, en nom de tocar diners de la classe treballadora i honesta(és el únic que us interessa) amb l l'excusa de la desobediencia a la política corrupta d'allà, però, no a la d'aquí, per allò de la merda catalana no fa pudor)) per acabar anant-se'n a viure del "cuento de la política corrupta" a Suïssa. La gran democracia neoliberal o capitalista salvatge. Ole, ole, Anna.

domingo, 18 de febrero de 2018

Anna Gabriel,d' independentisme sense fronteres a fashion total.

Suïssa, neoliberalisme brutal.

Política de la desobediència i els diners de la gent treballadora i honesta.

Cuando sea viej@ seré pobre, después de toda una vida de trabajo.
https://www.rts.ch/play/tv/temps-present/video/quand-je-serai-vieux-je-serai-pauvre?id=8901740&station=a9e7621504c6959e35c3ecbe7f6bed0446cdf8da

Solas, Berlin is in Germany,On connaît la chanson,En nombre de la rosa, Amistad,Antonia"s line,Juno

  • Promesas del este, Amistad,
  • Persepolis, El jardinero fiel, La pesadila de Darwin, Una verdad incomoda,La pelota vasca, De xerranques i de nenes(De marelles et petites filles),
  • El laberinto del fauno
  • el Código da Vinci

Archivo del blog