Procés, independència, prepotència, declaració unilateral, Madrid, judici.

No vull pensar que els polítics implicats han patit  manca de llibertat i ara judici per prepotència, per haver  menyspreat  un govern com el que hi havia a Madrid en el seu moment i pensar que se'n sortirien de "rositas".

Acceptant la incompetència total d'aquest govern per gestionar el desig de més diners i altres coses per les elits polítiques.

 He de pensar que si pateixen manca de llibertat i judici es per que en un moment es van saltar les lleis, algunes que ells mateixos, partits en el poder, havien acordat i que, com  li passa a cada fill, filla de veïna, que si es salta les lleis és molt possible que es vegi obligat a respondre davant d'elles?

El sentiment força cuinat i adobat i que repeteixen per tot  arreu els llacets grocs, -que es senten víctimes i oprimits-, és de tristesa; ells tan bons, tan demòcrates, com es tenen que veure.
No serà que no els interessa anar al fons de la qüestió, o més enllà? Fer-se la víctima és d'allò més fàcil, fer auto critica, no tant.
Un govern corrupte i de dretes a Madrid culpable de tot, un govern corrupte i de dretes a...no?
Un govern que hagués fet una bona gestió en benefici de tota la població, tota, en benefici d'una bona escola pública, una bona sanitat,  defensant l'estat del benestar, intentant pal·liar el neoliberalisme del partit en aquell moment a Madrid, de les directrius de l'UE, dels governs de les retallades de dretes, d'ells mateixos, no hauria estat recolzat de tot cor?

I jo desitjant que les coses no vagin més enllà, que no es trenqui encara més la convivència en aquest petit país en el que sempre m'he sentit a casa meva, per què era i és casa meva, em pregunto:


El desig de República, com la que a mi m'agradaria: d'una república de treballadors i treballadores de totes les classes units en justícia i llibertat, solidaria amb el món que pateix, hagués pogut fer el mateix recorregut que un desig de república de la ma de un govern de dretes, neoliberal i de les retallades a allò mes a defensar com la educació, la sanitat ,el benestar social?

No serà que no fan cap mena de por als poders econòmics?

 Una república que en realitat es la república  d'una elit de dretes, neoliberals que no canviaria per a res allò que feien els de Madrid, ho faran aquí, en interès de les seves butxaques, i les dels seus amiguets amiguetes, això sí, recolzats per alguns, algunes idealistes i per la xarxa xucladora, es a la república que ens voleu abocar?

A quina república ens referim quant parlem de República.

A la de la Llibertat, la veritat i la justícia? dons no entenc que no hi anem tots i totes plegades.

Sort i llibertat es allò que us desitjo de tot cor, tot i les discrepàncies.
Convivència i reconstruir ponts és el millor que podem fer tots plegats tot i els diferents punts de vista, tots som gent de pau i com ja podeu escoltar, les botes trepitgen cada vegada és fort