El pensamiento de la experiencia, es decir, el partir de sí, se convierte en práctica política capaz de transformar el mundo, cuando un hombre o una mujer así lo quieren. Desde el partir de sí, sin mentiras, hipocresía, maldades ni violencia y actuando en todos los campos de la vida, es como entiendo mi ser mujer. A pesar de nuestras, mis, "mochilas" personales.
Final del patriarcado
Es no acoger el modelo que nos degrada de lucha de sexos.
es seguir en el largo camino emprendido por mujeres y hombres
para vivir con respeto y dignidad.
nunca manipulación, violencia, odio enfermizo, cuando el amor se acaba.
es custodia compartida
ser independient@s económicamente.
casarse no ha de significar quedarse en casa cuidando a los niñ@s, más allá del tiempo necesario y pactado entre pamamapa.
miércoles, 21 de diciembre de 2011
Ex-presidentes i ex-cargos
a miles y cobrando millones a costa nuestra, y llevan coches mercedes tintados, con chófer, claro, carísimos y aparcan donde les sale... para ir a ver un belén con sus amadísimas esposas. Manda huevos, ex- Presidentes, caca.
Ladrones, cacos, ciu
Una de las sensaciones más desagradables, compartida por todo el mundo que la ha sufrido es, entrar en tu casa y constatar que los ladrones han violado tu domicilio. Es la misma sensación, la que ayer en mi instituto sentíamos tod@s, han entrado en nuestra casa y nos han robado una media de 1000€. Para recochineo una circular que se burlaba de un sector de asistencia pública.Si supiésemos todo el dinero que l@s polític@s, sus familiares y amiguetes, reciben a costa de nuestro trabajo, ya abríamos sacado la guillotina a la plaza pública.
Necesitan dinerete para sus amiguetes que vivan como riquetes.
Para muestra un botón.
Necesitan dinerete para sus amiguetes que vivan como riquetes.
Para muestra un botón.
Ironias de la vida, lo público y lo privado. Después del atraco a mano armada de ciu recibo este correo electrónico, manda huevos.
"LA QUE SE AVECINA".
El sueldo de Rajoy: 51.000 euros como diputado, 149.000 del PP y
325.000 como registrador de la propiedad….., Lo que me pregunto
es….¿cuando registra?
¡Manda huevos esto último! A este hombre, le faltan horas al día….
Breve historia para el que no la conozca:
Rajoy es nieto de Enrique Rajoy Leloup
<http://es.wikipedia.org/wiki/ Enrique_Rajoy> , uno de los redactores
del Estatuto de autonomía
<http://es.wikipedia.org/wiki/ Estatuto_de_autonom%C3%ADa> de Galicia
<http://es.wikipedia.org/wiki/ Galicia> en 1932
<http://es.wikipedia.org/wiki/ 1932> que fue apartado de la docencia
<http://es.wikipedia.org/wiki/ Docencia> universitaria
<http://es.wikipedia.org/wiki/ Universidad> por la dictadura
<http://es.wikipedia.org/wiki/ Franquismo> hasta principios de los 50
<http://es.wikipedia..org/ wiki/A%C3%B1os_1950> y es hijo del también
jurista Mariano Rajoy Sobredo, presidente de la Audiencia Provincial
<http://es.wikipedia.org/wiki/ Audiencias_Provinciales_de_ Espa%C3%B1a>
de Pontevedra <http://es.wikipedia.org/wiki/ Pontevedra> , ciudad donde
creció.
Recibe del Estado más del doble de lo que cobra Zapatero
El sueldo de Rajoy: 51.000 euros como diputado149.000 del PP y
325.000 como registrador de la propiedad
C.G.
El PP, como suele demostrar habitualmente, evitar aplicar para sí
mismo lo que exige a los otros. Reclama al Gobierno transparencia en
todo asunto que se tercie, pero, en cambio, mantiene la opacidad sobre
las rentas de sus diputados y de su propio líder. Según el diario
Público, Mariano Rajoy gana alrededor de 200.000 euros brutos al año,
una cifra que Génova se ha negado a confirmar. A esto habría que
sumar, aún, los ingresos que recibe como registrador de la propiedad
con reserva de plaza en Santa Pola, que podrían oscilar entre 325.000
y 450.000 euros al año, aunque sobre este tema hay, también, una
absoluta nebulosa.
o "Sería muy interesante saber por qué Rajoy no ha pedido la
excedencia del registro de
Santa...<http://es.globedia. com/politica/detail.php?id= 47649>
o ¿Miente Rajoy sobre su
sueldo?<http://es.globedia. com/politica/detail.php?id= 11330>
o ¿Por qué Rajoy se niega a revelar su
sueldo?<http://es.globedia. com/politica/detail.php?id= 11135>
o Cospedal, con 241.840 euros, es la política mejor pagada de
la democracia<http://es.globedia. com/politica/detail.php?id= 52109>
La aproximación al sueldo de Rajoy ha sido deducida a partir de
cálculos elaborados por expertos en recursos humanos que toman como
referencia los datos públicos, sus retribuciones en el Congreso y su
última, aunque confusa, versión sobre lo que obtiene del PP, "unos
6.000 y bastantes euros netos más al mes".
Más del doble del salario de Zapatero
Tomando como buenos estos datos, Rajoy superaría en más del doble
los ingresos del presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez
Zapatero, que cobra 78.185 euros, aunque no es el que más gana dentro
del PP, ya que su número dos, la política mejor pagada de la
democracia, recibe 240.000 euros anuales,
<http://www.elplural.com/ politica/detail.php?id=52109> de acuerdo con
la declaración de su renta de 2009. Dentro de esa remuneración,
Público tiene en cuenta lo que cobra como diputado en el Congreso,
este año, 51.582 euros.
El líder del PP siempre ha sido reacio a aclarar sus ingresos. En
el año 2007, en su debut en el programa “Tengo una pregunta para
usted”, se negó a responder la cuantía de su sueldo y tras titubear
sólo alcanzó a reconocer que cobra más que un pensionista.
En octubre de 2010, en una entrevista en el diario El País,
respondió, dubitativo:"Pues yo debo ganar unos 6.000 y bastantes más
euros netos al mes, más mi asignación de casi 3.000 euros por mi
condición de diputado".<http://www. elplural.com/politica/detail. php?id=52328>
Entre 198.257 y 209.282 euros
En la hipótesis de que gane 6.500 euros netos al mes del PP más
2.945 líquidos del Congreso, las retribuciones brutas globales de
Rajoy se cifrarían en 198.257 euros, según los cálculos de Público. En
el caso de que sus ingresos llegasen a 7.000 euros netos al mes,
añaden, el bruto anual sería 209.282 euros. Cada més, el líder popular
cobraría entre 9.500 y 10.000 euros limpios..
El PP recibe del Estado casi 35 millones
Pese a que el diario intentó contrastar con Rajoy la información,
pero el PP se negó a confirmar el dato. Esta negativa no parece tener
un fundamento razonable teniendo en cuenta que el 90% de los ingresos
de los partidos proceden de fondos públicos. Del total de 82, 3
millones de euros que destina el Estado a los partidos políticos, el
PP recibe 34.470.000 euros.
El eterno registrador
Por otra parte, Rajoy sigue figurando como registrador de la
propiedad con reserva de plaza en Santa Pola, según aseguró en junio
de 2010 el periodista Miguel Ángel Aguilar en El País
<http://www.elplural.com/ politica/detail.php?id=47649> . La decisión
del líder del PP de no optar por pedir una excedencia, conlleva que su
sustituto, Francisco Riquelme, recibe tres retribuciones: la de su
propio registro, la del de Santa Pola y la de la oficina liquidadora
de la localidad como interino, e impide que el puesto pueda ser
ocupado por otro registrador.
Un 25% del sueldo del registrador de Santa Pola
En su calidad de registrador de la propiedad con reserva de plaza
en Santa Pola, Rajoy cobra un 25% de lo que obtiene su sustituto,
entre 1, 3 y 1, 8 millones de euros al año. Es decir, el líder del PP
podría recibir entre 325.000 y 450.000 euros al año.
¡Manda huevos!
El sueldo de Rajoy: 51.000 euros como diputado, 149.000 del PP y
325.000 como registrador de la propiedad….., Lo que me pregunto
es….¿cuando registra?
¡Manda huevos esto último! A este hombre, le faltan horas al día….
Breve historia para el que no la conozca:
Rajoy es nieto de Enrique Rajoy Leloup
<http://es.wikipedia.org/wiki/
del Estatuto de autonomía
<http://es.wikipedia.org/wiki/
<http://es.wikipedia.org/wiki/
<http://es.wikipedia.org/wiki/
<http://es.wikipedia.org/wiki/
<http://es.wikipedia.org/wiki/
<http://es.wikipedia.org/wiki/
<http://es.wikipedia..org/
jurista Mariano Rajoy Sobredo, presidente de la Audiencia Provincial
<http://es.wikipedia.org/wiki/
de Pontevedra <http://es.wikipedia.org/wiki/
creció.
Recibe del Estado más del doble de lo que cobra Zapatero
El sueldo de Rajoy: 51.000 euros como diputado149.000 del PP y
325.000 como registrador de la propiedad
C.G.
El PP, como suele demostrar habitualmente, evitar aplicar para sí
mismo lo que exige a los otros. Reclama al Gobierno transparencia en
todo asunto que se tercie, pero, en cambio, mantiene la opacidad sobre
las rentas de sus diputados y de su propio líder. Según el diario
Público, Mariano Rajoy gana alrededor de 200.000 euros brutos al año,
una cifra que Génova se ha negado a confirmar. A esto habría que
sumar, aún, los ingresos que recibe como registrador de la propiedad
con reserva de plaza en Santa Pola, que podrían oscilar entre 325.000
y 450.000 euros al año, aunque sobre este tema hay, también, una
absoluta nebulosa.
o "Sería muy interesante saber por qué Rajoy no ha pedido la
excedencia del registro de
Santa...<http://es.globedia.
o ¿Miente Rajoy sobre su
sueldo?<http://es.globedia.
o ¿Por qué Rajoy se niega a revelar su
sueldo?<http://es.globedia.
o Cospedal, con 241.840 euros, es la política mejor pagada de
la democracia<http://es.globedia.
La aproximación al sueldo de Rajoy ha sido deducida a partir de
cálculos elaborados por expertos en recursos humanos que toman como
referencia los datos públicos, sus retribuciones en el Congreso y su
última, aunque confusa, versión sobre lo que obtiene del PP, "unos
6.000 y bastantes euros netos más al mes".
Más del doble del salario de Zapatero
Tomando como buenos estos datos, Rajoy superaría en más del doble
los ingresos del presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez
Zapatero, que cobra 78.185 euros, aunque no es el que más gana dentro
del PP, ya que su número dos, la política mejor pagada de la
democracia, recibe 240.000 euros anuales,
<http://www.elplural.com/
la declaración de su renta de 2009. Dentro de esa remuneración,
Público tiene en cuenta lo que cobra como diputado en el Congreso,
este año, 51.582 euros.
El líder del PP siempre ha sido reacio a aclarar sus ingresos. En
el año 2007, en su debut en el programa “Tengo una pregunta para
usted”, se negó a responder la cuantía de su sueldo y tras titubear
sólo alcanzó a reconocer que cobra más que un pensionista.
En octubre de 2010, en una entrevista en el diario El País,
respondió, dubitativo:"Pues yo debo ganar unos 6.000 y bastantes más
euros netos al mes, más mi asignación de casi 3.000 euros por mi
condición de diputado".<http://www.
Entre 198.257 y 209.282 euros
En la hipótesis de que gane 6.500 euros netos al mes del PP más
2.945 líquidos del Congreso, las retribuciones brutas globales de
Rajoy se cifrarían en 198.257 euros, según los cálculos de Público. En
el caso de que sus ingresos llegasen a 7.000 euros netos al mes,
añaden, el bruto anual sería 209.282 euros. Cada més, el líder popular
cobraría entre 9.500 y 10.000 euros limpios..
El PP recibe del Estado casi 35 millones
Pese a que el diario intentó contrastar con Rajoy la información,
pero el PP se negó a confirmar el dato. Esta negativa no parece tener
un fundamento razonable teniendo en cuenta que el 90% de los ingresos
de los partidos proceden de fondos públicos. Del total de 82, 3
millones de euros que destina el Estado a los partidos políticos, el
PP recibe 34.470.000 euros.
El eterno registrador
Por otra parte, Rajoy sigue figurando como registrador de la
propiedad con reserva de plaza en Santa Pola, según aseguró en junio
de 2010 el periodista Miguel Ángel Aguilar en El País
<http://www.elplural.com/
del líder del PP de no optar por pedir una excedencia, conlleva que su
sustituto, Francisco Riquelme, recibe tres retribuciones: la de su
propio registro, la del de Santa Pola y la de la oficina liquidadora
de la localidad como interino, e impide que el puesto pueda ser
ocupado por otro registrador.
Un 25% del sueldo del registrador de Santa Pola
En su calidad de registrador de la propiedad con reserva de plaza
en Santa Pola, Rajoy cobra un 25% de lo que obtiene su sustituto,
entre 1, 3 y 1, 8 millones de euros al año. Es decir, el líder del PP
podría recibir entre 325.000 y 450.000 euros al año.
¡Manda huevos!
REACCIONA!
NO COMPRES NADA MÁS QUE LO IMPRESCINDIBLE O NECESARIO, NO CONSUMAS BAJO LA PRESIÓN CAPITALISTARELIGIOSA, SACA EL DINERO DE LOS BANCOS, Y VAS A VER QUIÉN TENDRÁ LA FUERZA! PERO...somos un@s cagad@s y se nos mearán y cagarán encima, ya lo han hecho
De cena, porque la situación está mal, pero, para nosotr@s, no para ell@s
nos van a sacar hasta la cera de las orejas.
Con el esfuerzo de todos los españoles, dicen, pero, por descontado, nunca con el de l@s polític@s, tiraremos para arriba.
Los santos inocentes, vaya, de nuevo el pueblo español.
Con el esfuerzo de todos los españoles, dicen, pero, por descontado, nunca con el de l@s polític@s, tiraremos para arriba.
Los santos inocentes, vaya, de nuevo el pueblo español.
Nos roban, nos engañan, nos mienten y lo único que somos capaces de hacer es...
nada.
Ciu la anvanzadilla del PP nos ha robado 1000€ de media a cada trabajador del sector público, insultándonos, despreciándonos. Menudos hipócritas que se valen del imaginario catalán para vivir sin dar golpe.
Revolución, ¿para cuándo la guillotina en la plaza pública?
¿Para cuando acabar con los vividores, ineptos, corruptos?
¿Es decir, la clase política?
¿Para cuando?
Ciu la anvanzadilla del PP nos ha robado 1000€ de media a cada trabajador del sector público, insultándonos, despreciándonos. Menudos hipócritas que se valen del imaginario catalán para vivir sin dar golpe.
Revolución, ¿para cuándo la guillotina en la plaza pública?
¿Para cuando acabar con los vividores, ineptos, corruptos?
¿Es decir, la clase política?
¿Para cuando?
martes, 20 de diciembre de 2011
Espanya del siglo XIX, corrupción, ambiciosos, esquilmadores, analfabetismo y miseria, es la misma de ahora
domingo, 18 de diciembre de 2011
Pagesos de remença, ahir, funcionarisfuncianàries, avui; Senyors feudals i Mals Usatges, ahir, convergència i unió, avui
igual que ahir els pagesos havien aconseguit les terres en propietat desprès de 30 anys d'aprisió, d'haver arriscat la vida, haver deixat la pell treballan. Els senyors feudals, avariciosos, violents i ineptes, els hi van arrebatar les propietats i els van maltractar, amb el consentiment dels comtes de Barcelona, que no van moure el cul i si ho van fer, pel seu interès.
La funció pública és el resultat d'un esforç, d'un treball intens. Els polítics arriben a la política sense haver fet res, ni treballar, ni res de res. La política un xollo. Són els nous senyors feudals dels Mals Usatges. Roben amb males arts allò que s'ha aconseguit per llei i mèrits.
La funció pública és el resultat d'un esforç, d'un treball intens. Els polítics arriben a la política sense haver fet res, ni treballar, ni res de res. La política un xollo. Són els nous senyors feudals dels Mals Usatges. Roben amb males arts allò que s'ha aconseguit per llei i mèrits.
sábado, 17 de diciembre de 2011
Catalunya o no hi res més rentable que...Nada tan rentable para los bolsillos de much@s el logo: soc català, visca catalunya
això sí, escola pública de qualitat, sanitat de qualitat, no corrupció, "no xanxullos familiars", no butxaques d'amiguets i amiguetes plenes a costa de la misèria de la gen, d'això res de res.
Tot es fa en defensa de catalunya, però de la catalunya que els omple les butxaques.
Robatori a mà armada, la família és la família.
Hauriem de demanar comptes i saber on han anat a parar els milions i milions que han sortit del nostre treball i impostos.
Tot es fa en defensa de catalunya, però de la catalunya que els omple les butxaques.
Robatori a mà armada, la família és la família.
Hauriem de demanar comptes i saber on han anat a parar els milions i milions que han sortit del nostre treball i impostos.
jueves, 15 de diciembre de 2011
miércoles, 14 de diciembre de 2011
Vividor@s al poder, contra l@mentiros@s, Reacciona!
¿No hay otra solución? Desde luego que sí: aumentar los ingresos. ¿Cómo? Haciendo pagar a los ricos los impuestos que no pagan. Vicenç Navarro estima que si nuestra política fiscal fuera la de Suecia (ese país sin crisis y con altos niveles de bienestar) se crearían exactamente 5 millones de empleos. Suprimiendo los paraísos fiscales donde las grandes fortunas evaden sus obligaciones contributivas a los países que usan para su vida cotidiana. Imponer una Tasa para las transacciones financieras, dado que el 90% de ellas son especulativas y no pagan producción o comercio (de ahí que afirmar que si pagan se van sea una falacia: apenas crean empleo). Acabar con el fraude fiscal. Y con la economía sumergida que se lleva casi la cuarta parte de nuestro PIB. Con la corrupción de forma prioritaria. Establecer que los partidos sean subsidiarios del robo a las arcas públicas de sus miembros hallados culpables (tras regenerar también la aplicación de la justicia). Igualmente podemos plantear para qué pagamos impuestos si todo se privatiza ¿Para alimentar a los políticos y sus fuerzas de control?
Extender la idea de que el lobo bajo la cama no se disuelve porque cerremos los ojos. Provocar la avidez por la información.
No vendría tampoco mal en esta tesitura despertar al 15M de sus ensoñaciones que los incendios devastadores no se apagan con el agua de jeringuillas.
Las mentiras de la deuda y la crisis del euro, es el nuevo ContrATTACando. Este jueves en Madrid.
martes, 13 de diciembre de 2011
Entre burgueses sin escrúpulos y aristócratas ignorantes, el pueblo esquilmado, UN PUEBLO IGNORANTE OBJETIVO DE ESTOS INDIVIDU@S
LA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL.
La reforma agrària forma part del procés de substitució de l’Antic Règim per la societat capitalista, que en el conjunt d’Espanya es va produir al llarg de la primera meitat del segle XIX. Durant aquest procés es va abolir el règim senyorial, es va desvincular la propietat i es va dur a terme la desamortització. Aquests canvis van transferir una gran quantitat de terres pertanyents a propietaris amb un escàs interès per conrear(aristócrates), a uns altres propietaris rurals i no rurals(burgesos) molt interessats a obtenir-ne la màxima producció possible.
En dues etapes, de setembre del 1835 a maig del 1836, i d’agost de 1836 al final del 1837, els progressistes, amb Mendizábal al capdavant, primer com a cap de govern i després com a ministre d’Hisenda, van assumir la tasca de desmantellar les institucions de l’Antic Règim i d’implantar un règim liberal, constitucional i de monarquia parlamentària. Van abordar una reforma agrària que incloïa tres aspectes essencials:
- La dissolució del règim senyorial, ja iniciada a les Corts de Cadis, es va produir per la llei de 26 d’agost de 1837, segons la qual els senyors perdien les seves atribucions jurisdiccionals (impartir justícia) però conservaven la propietat de les terres que els pagesos no poguessin acreditar documentalment com a pròpies (en cas de plet, els judicis es van decantar sempre a favor dels senyors). Així, els pagesos que tradicionalment havien treballat aquestes terres perdien tota mena de dret i eren expulsats d’aquestes.
Així mateix, l’abolició dels delmes eclesiàstics (1837), va significar la fi de la submissió de la pagesia al domini eclesiàstic, encara que els delmes no van deixar de cobrar-se fins que no van ser substituïts per compensacions econòmiques donades per l’Estat a l’Església.
- La desvinculació (mayorazgos, patronats, fideïcomisos...) també s’havia iniciat a Cadis. El 1837 es van alliberar definitivament les terres dels patrimonis vinculats i els propietaris les van poder vendre sense cap trava.
- La desamortització havia estat un element recurrent des del govern de Godoy (1798) com a mitjà d’aconseguir recursos per l’Estat amb la venda de les terres de l’Església i els Ajuntaments. Mendizábal va recórrer a aquesta mesura el 1836. La desamortització de Mendizábal va anar molt lligada a la reforma del clergat i a l'amortització del deute públic, i per dur-la a terme es van dictar tres decrets successius.
- el primer suprimia tots els ordes religiosos, excepte els que es dedicaven a la beneficència;
- el segon declarava tots els convents i propietats de l'Església, béns nacionals; i
- el tercer posava en venda en pública subhasta tots aquests béns. El preu de subhasta era fixat d'acord amb una prèvia taxació oficial i l'import de venda es podia pagar o amb títols del Deute Públic o en efectiu.
Els beneficiaris d'aquestes vendes van ser els qui tenien títols de Deute Públic i els burgesos o propietaris agrícoles que disposaven de capital per invertir en la compra de les terres. La pagesia en va resultar poc beneficiada, ja que la seva capacitat monetària era minsa, per no dir nul•la. L'operació va ser molt lucrativa ja que el preu de les terres es va fixar molt per sota del seu valor real i les subhastes oficials van ser fàcilment trucades i propícies a tot tipus d'abusos. Per a Mendizábal la desamortització era fonamentalment una mesura d'Hisenda,
que eixugaria tot el deute acumulat i que proporcionaria diners al fisc per tal de fer front a les guerres carlines. A més, a llarg termini, beneficiaria econòmicament el país, ja que lliuraria les terres a uns propietaris més emprenedors, que es convertirien en un "cos ampli de propietaris favorables a la causa liberal".
Una postura oposada a la de Mendizábal va ser la que va defensar a les Corts el diputat Flórez Estrada, que es va mostrar contrari a la venda dels béns nacionals, i va defensar que s'arrendessin en emfiteusi. Argumentava que amb aquesta mesura l'Estat continuaria mantenint la propietat de les terres i es milloraria la situació de la pagesia, alhora que es trauria un suport important al carlisme. OBLIDAT TOTALMENT/EN EL OLVIDO!!!!!!!!!!!!
- També es van prendre una sèrie de mesures legislatives encaminades al lliure funcionament del mercat, que van completar el marc de liberalització de l’economia. Així, es va decretar: l’abolició dels privilegis de la Mesta
(1836), el dret de vallar les terres i la lliure explotació de muntanyes i vinyes (1833-34); la llibertat d’arrendaments agraris, la llibertat de preus i d’emmagatzematge i la de comerç interior de molts productes (1836). La Mesta era una important associació de ramaders que tenia, des de l’Edat Mitjana, el dret de pas per un gran nombre de terres destinades a la transhumància dels ramats d’ovelles. La fi dels privilegis va obrir nous espais de conreu; la producció de llana, en canvi, va caure en picat i, des del 1841,
Espanya en haver d’importar.
La desamortització de Madoz (1855).
La llei de desamortització general de maig de 1855 (durant el Bienni Progressista), feta pel ministre Madoz, va ser bàsicament civil i va tenir un abastament molt més ampli que la de Mendizábal. Va afectar béns de l'Estat, del clergat, dels ordes militars, de les confraries, dels carlins, de les institucions benèfiques i sobretot béns de propis i comunals(fam i més fam). A part de posar a la venda béns nous, la llei afectava també els béns desamortitzats anteriorment que no s'havien pogut vendre, perquè durant la dècada moderada s'havien aturat les vendes. Les finques van ser subhastades públicament, però a diferència de l'anterior, el pagament s'havia de fer íntegrament en metàl•lic, ja que no s'acceptaven els títols de Deute Públic. Aquest pagament es podia fer al comptat en una dècima part i la resta de manera escalonada en pagament durant 14 anys. Els objectius pretesos per Madoz també eren
diferents. L'objectiu prioritari era la modernització econòmica del país, que va equivaler a la construcció del ferrocarril. El seu raonament va ser: ja que la indústria no pot promoure la construcció del ferrocarril, s'ha d'intentar que el ferrocarril promogui la indústria del país. S'ha de dir que, a la curta, la construcció del ferrocarril no va servir d'estímul per a la necessària industrialització del país. Però, sí que a la llarga ho va ser, ja a finals delsegle XIX.
Els objectius de les desamortitzacions només es van acomplir a mitges. Al cap i a la fi la venda en subhasta en grans lots de terra va afavorir el manteniment del latifundisme al centre i al sud de la Península. Les urgents necessitats de la Hisenda van impedir la creació d’una classe de petits propietaris, ja que l’exigència de diners immediats només podia ser satisfeta pels qui ja disposaven d’abundants capitals. Els compradors (noblesa i burgesia) van perpetuar l’absentisme crònic a què havia estat sotmès tradicionalment el camp. Per aquest motiu, i per la presència massiva d’una mà d’obra barata que fora de Catalunya no tenia cap altra alternativa de treball, les innovacions van ser les mínimes. L’augment de la producció agrària es va basar exclusivament en l’extensió de les terres cultivades; però l’obertura al conreu d’àrees de qualitat deficient va fer baixar els rendiments agraris.
A més, molts camperols que posseïen terres eclesiàstiques des de temps remots, a canvi del pagament d’uns impostos determinats, van ser-ne desnonats pels nous propietaris.
A Catalunya, la desamortització no va tenir tanta transcendència com a la resta d’Espanya perquè les propietats de l’Església i dels municipis eren menors. En canvi, les transformacions de la propietat i la comercialització de la producció van dotar d’un gran dinamisme l’agricultura catalana. Igual que al segle XVIII, la vinya, per fer vi i aiguardent, va constituir el motor principal d’una agricultura comarcalment cada vegada més especialitzada, però en què les oliveres i els arbres fruites van tenir també importància. En canvi va donar-se una expansió menor dels conreus de cereals, la producció dels quals va ser insuficient per cobrir les necessitats de la població, amb la consegüent necessitat de proveir-se a l’estranger en d’altres zones d’Espanya.
És a dir privilegis per a uns, misèria per als altres i acumulació prèvia de capitals, gràcies a la tracta d'esclaus i l'alcohol (indís d'Amèrica i autoctons)
La reforma agrària forma part del procés de substitució de l’Antic Règim per la societat capitalista, que en el conjunt d’Espanya es va produir al llarg de la primera meitat del segle XIX. Durant aquest procés es va abolir el règim senyorial, es va desvincular la propietat i es va dur a terme la desamortització. Aquests canvis van transferir una gran quantitat de terres pertanyents a propietaris amb un escàs interès per conrear(aristócrates), a uns altres propietaris rurals i no rurals(burgesos) molt interessats a obtenir-ne la màxima producció possible.
En dues etapes, de setembre del 1835 a maig del 1836, i d’agost de 1836 al final del 1837, els progressistes, amb Mendizábal al capdavant, primer com a cap de govern i després com a ministre d’Hisenda, van assumir la tasca de desmantellar les institucions de l’Antic Règim i d’implantar un règim liberal, constitucional i de monarquia parlamentària. Van abordar una reforma agrària que incloïa tres aspectes essencials:
- La dissolució del règim senyorial, ja iniciada a les Corts de Cadis, es va produir per la llei de 26 d’agost de 1837, segons la qual els senyors perdien les seves atribucions jurisdiccionals (impartir justícia) però conservaven la propietat de les terres que els pagesos no poguessin acreditar documentalment com a pròpies (en cas de plet, els judicis es van decantar sempre a favor dels senyors). Així, els pagesos que tradicionalment havien treballat aquestes terres perdien tota mena de dret i eren expulsats d’aquestes.
Així mateix, l’abolició dels delmes eclesiàstics (1837), va significar la fi de la submissió de la pagesia al domini eclesiàstic, encara que els delmes no van deixar de cobrar-se fins que no van ser substituïts per compensacions econòmiques donades per l’Estat a l’Església.
- La desvinculació (mayorazgos, patronats, fideïcomisos...) també s’havia iniciat a Cadis. El 1837 es van alliberar definitivament les terres dels patrimonis vinculats i els propietaris les van poder vendre sense cap trava.
- La desamortització havia estat un element recurrent des del govern de Godoy (1798) com a mitjà d’aconseguir recursos per l’Estat amb la venda de les terres de l’Església i els Ajuntaments. Mendizábal va recórrer a aquesta mesura el 1836. La desamortització de Mendizábal va anar molt lligada a la reforma del clergat i a l'amortització del deute públic, i per dur-la a terme es van dictar tres decrets successius.
- el primer suprimia tots els ordes religiosos, excepte els que es dedicaven a la beneficència;
- el segon declarava tots els convents i propietats de l'Església, béns nacionals; i
- el tercer posava en venda en pública subhasta tots aquests béns. El preu de subhasta era fixat d'acord amb una prèvia taxació oficial i l'import de venda es podia pagar o amb títols del Deute Públic o en efectiu.
Els beneficiaris d'aquestes vendes van ser els qui tenien títols de Deute Públic i els burgesos o propietaris agrícoles que disposaven de capital per invertir en la compra de les terres. La pagesia en va resultar poc beneficiada, ja que la seva capacitat monetària era minsa, per no dir nul•la. L'operació va ser molt lucrativa ja que el preu de les terres es va fixar molt per sota del seu valor real i les subhastes oficials van ser fàcilment trucades i propícies a tot tipus d'abusos. Per a Mendizábal la desamortització era fonamentalment una mesura d'Hisenda,
que eixugaria tot el deute acumulat i que proporcionaria diners al fisc per tal de fer front a les guerres carlines. A més, a llarg termini, beneficiaria econòmicament el país, ja que lliuraria les terres a uns propietaris més emprenedors, que es convertirien en un "cos ampli de propietaris favorables a la causa liberal".
Una postura oposada a la de Mendizábal va ser la que va defensar a les Corts el diputat Flórez Estrada, que es va mostrar contrari a la venda dels béns nacionals, i va defensar que s'arrendessin en emfiteusi. Argumentava que amb aquesta mesura l'Estat continuaria mantenint la propietat de les terres i es milloraria la situació de la pagesia, alhora que es trauria un suport important al carlisme. OBLIDAT TOTALMENT/EN EL OLVIDO!!!!!!!!!!!!
- També es van prendre una sèrie de mesures legislatives encaminades al lliure funcionament del mercat, que van completar el marc de liberalització de l’economia. Així, es va decretar: l’abolició dels privilegis de la Mesta
(1836), el dret de vallar les terres i la lliure explotació de muntanyes i vinyes (1833-34); la llibertat d’arrendaments agraris, la llibertat de preus i d’emmagatzematge i la de comerç interior de molts productes (1836). La Mesta era una important associació de ramaders que tenia, des de l’Edat Mitjana, el dret de pas per un gran nombre de terres destinades a la transhumància dels ramats d’ovelles. La fi dels privilegis va obrir nous espais de conreu; la producció de llana, en canvi, va caure en picat i, des del 1841,
Espanya en haver d’importar.
La desamortització de Madoz (1855).
La llei de desamortització general de maig de 1855 (durant el Bienni Progressista), feta pel ministre Madoz, va ser bàsicament civil i va tenir un abastament molt més ampli que la de Mendizábal. Va afectar béns de l'Estat, del clergat, dels ordes militars, de les confraries, dels carlins, de les institucions benèfiques i sobretot béns de propis i comunals(fam i més fam). A part de posar a la venda béns nous, la llei afectava també els béns desamortitzats anteriorment que no s'havien pogut vendre, perquè durant la dècada moderada s'havien aturat les vendes. Les finques van ser subhastades públicament, però a diferència de l'anterior, el pagament s'havia de fer íntegrament en metàl•lic, ja que no s'acceptaven els títols de Deute Públic. Aquest pagament es podia fer al comptat en una dècima part i la resta de manera escalonada en pagament durant 14 anys. Els objectius pretesos per Madoz també eren
diferents. L'objectiu prioritari era la modernització econòmica del país, que va equivaler a la construcció del ferrocarril. El seu raonament va ser: ja que la indústria no pot promoure la construcció del ferrocarril, s'ha d'intentar que el ferrocarril promogui la indústria del país. S'ha de dir que, a la curta, la construcció del ferrocarril no va servir d'estímul per a la necessària industrialització del país. Però, sí que a la llarga ho va ser, ja a finals delsegle XIX.
Els objectius de les desamortitzacions només es van acomplir a mitges. Al cap i a la fi la venda en subhasta en grans lots de terra va afavorir el manteniment del latifundisme al centre i al sud de la Península. Les urgents necessitats de la Hisenda van impedir la creació d’una classe de petits propietaris, ja que l’exigència de diners immediats només podia ser satisfeta pels qui ja disposaven d’abundants capitals. Els compradors (noblesa i burgesia) van perpetuar l’absentisme crònic a què havia estat sotmès tradicionalment el camp. Per aquest motiu, i per la presència massiva d’una mà d’obra barata que fora de Catalunya no tenia cap altra alternativa de treball, les innovacions van ser les mínimes. L’augment de la producció agrària es va basar exclusivament en l’extensió de les terres cultivades; però l’obertura al conreu d’àrees de qualitat deficient va fer baixar els rendiments agraris.
A més, molts camperols que posseïen terres eclesiàstiques des de temps remots, a canvi del pagament d’uns impostos determinats, van ser-ne desnonats pels nous propietaris.
A Catalunya, la desamortització no va tenir tanta transcendència com a la resta d’Espanya perquè les propietats de l’Església i dels municipis eren menors. En canvi, les transformacions de la propietat i la comercialització de la producció van dotar d’un gran dinamisme l’agricultura catalana. Igual que al segle XVIII, la vinya, per fer vi i aiguardent, va constituir el motor principal d’una agricultura comarcalment cada vegada més especialitzada, però en què les oliveres i els arbres fruites van tenir també importància. En canvi va donar-se una expansió menor dels conreus de cereals, la producció dels quals va ser insuficient per cobrir les necessitats de la població, amb la consegüent necessitat de proveir-se a l’estranger en d’altres zones d’Espanya.
És a dir privilegis per a uns, misèria per als altres i acumulació prèvia de capitals, gràcies a la tracta d'esclaus i l'alcohol (indís d'Amèrica i autoctons)
L@s polític@s y afines tod@s ric@s
el pueblo pobre, pobre,cada vez más pobre. Millones a la basura, no!en los bolsillos de los amiguet@s y los sinvergüenza aún nos lo quieren hacer pagar otra vez.
Pueblo drogado, narcotizado.
Dentro de poco muerto de asco.
Eso sí, había uno con una cara de bobalicon que te cagas.
Pueblo drogado, narcotizado.
Dentro de poco muerto de asco.
Eso sí, había uno con una cara de bobalicon que te cagas.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Obama, Obama...
Solas, Berlin is in Germany,On connaît la chanson,En nombre de la rosa, Amistad,Antonia"s line,Juno
- Promesas del este, Amistad,
- Persepolis, El jardinero fiel, La pesadila de Darwin, Una verdad incomoda,La pelota vasca, De xerranques i de nenes(De marelles et petites filles),
- El laberinto del fauno
- el Código da Vinci
Archivo del blog
-
▼
2025
(8)
-
▼
enero
(8)
- Afganistan y la hipocresia o maldad de nuestro sis...
- Pienso ¿existo? o sería más real: Existo ¿pienso?
- 'Labordeta, un hombre sin más'
- If I Had a Hammer (2004 Remaster)
- USA, nos llega la USA más feliz, más radiante. Lo ...
- Celebración, celebraciones de nacimientos y muerte...
- Reyes Magos 2025, o se hace según "la tradición ob...
- Censura, la verdad como siempre, "no agrada",
-
▼
enero
(8)
-
►
2024
(380)
- ► septiembre (27)
-
►
2023
(425)
- ► septiembre (38)
-
►
2022
(202)
- ► septiembre (7)
-
►
2021
(323)
- ► septiembre (19)
-
►
2020
(437)
- ► septiembre (25)
-
►
2019
(105)
- ► septiembre (6)
-
►
2018
(207)
- ► septiembre (13)
-
►
2017
(259)
- ► septiembre (22)
-
►
2016
(214)
- ► septiembre (18)
-
►
2015
(168)
- ► septiembre (14)
-
►
2014
(135)
- ► septiembre (11)
-
►
2013
(131)
- ► septiembre (9)
-
►
2012
(295)
- ► septiembre (18)
-
►
2011
(388)
- ► septiembre (24)
-
►
2010
(278)
- ► septiembre (20)
-
►
2009
(472)
- ► septiembre (35)
-
►
2008
(339)
- ► septiembre (21)