Catalunya, catalans, catalanes, som una nació o el mayor robo de la historia gracias a la instrumentalización del catalanismo

La dignidad de la pobre gente directa a la basura, no! directa al cementerio.
Pagesos de remença oprimits durant segles, pels senyors feudals, comtes catalans, antics visigots  abans, ara sota el lema de Catalunya, som catalans, catalanes, i som una nació es permeten seguir oprimint al poble. I el poble se li cau la baba amb allò que fan aquestes elits catalanes, que ja abans servien a un senyor llunya a canvi de terres i a costa de l'opressió dels veritables pobladors de les contrades catalanes i ara obeissen  als  diners i als imperatius que marquen entitats financeres llunyanes a costa del benestar i els drets de la ciutadanía.
Amb l'apostilla de català i catalana es pot acceptar tot?

Catalunya, República, nous comtes/comptes catalans

Mals usatges.
Els mals usos feudals
Història medieval
Els mals usos. Conjunt de determinades costums feudals, generalment gravàmens a que estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a la Edat Mitjana a la corona de Castella, i, sobre tot, a la corona d'Aragó. Aquestes obligacions constitueixen un tipus de Ius Maletractandi (dret aprovat per les Corts de Cervera de 1202, que facultava els senyors per maltractar, empresonar i desposseir els pagesos dels seus béns) ...
A Catalunya la repoblació va estar molt controlada per la noblesa feudal i generalment s'establia un nombre concret de prestacions que més tard serien considerades mals usos. La submissió del pagès a la terra que treballava, feia que hagués de pagar una redempció o remença en cas de voler abandonar-la. Els pagesos afectats per aquesta servitud es coneixen com remences. Als Usatges de Barcelona només s’hi recullen tres d'aquestes obligacions (Intestia, cugucia i eixorquia), però a la pràctica varen existir més, tot i que els més freqüents, i abolits a la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486, són:
Intestia: És un dret senyorial que penalitzava els pagesos que morien sense fer testament. La penalització consistia en la confiscació d'una part dels seus bens, en la majoria dels casos, d’un terç.
Eixorquia: Dret pel qual el senyor rep una tercera part de l’herència del pagès que no té descendència.
Cugucia: Si la muller del pagès era trobada culpable d’adulteri, el senyor tenia dret a quedar-se generalment amb una tercera part dels bens.
Arsia: Indemnització que el pagès ha de pagar al senyor en cas d’incendi fortuït de les seves terres.
Ferma d'expoli forçada: Era l’exacció d’una part dels bens dels pagesos quan garantien el dot de la muller amb el mas del seu senyor. Hem de recordar, que el pagès tenia el domini útil del mas i el senyor el domini directe.
Farga de destret: El pagès té l’obligació de comprar i de reparar les eines de treball a la farga del senyor.
Jova: És l'obligació del pagès de treballar les terres del senyor durant uns dies determinats a l'any.
Firma de spolii: Es el pagament pels drets de noces que paga el pare de la núvia (probablement sigui una versió suavitzada del dret de pernada).
Remença personal: Els pagesos sotmesos a la servitud de la gleva, no podien abandonar el mas que treballaven, sense haver-se redimit per part del seu senyor . La redempció afectava no solament el pagès si no també a la muller i fills. Els preus de redempció varien molt en el transcurs del temps i estan en consonància amb l’avaluació que es fa del mas. Les donzelles incorruptes es redimien pagant al seu senyor una quantitat fixa. En la diòcesi de Girona, eren dos sous i vuit diners.

Els Mals Usos varen ser una de las causes, si be no l'única, de la Guerra dels remences, entre 1460 i 1486, any en que foren abolits per Ferran II per la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486 que redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors. Els pagesos van conservar el domini útil del mas, però havien de fer homenatge al senyor i pagar drets emfitèutics i feudals.

Adéu, Espanya

Amb el mateix sistema polític?, amb la mateixa llei electoral?, governant d'espatlles als interessos de la ciutadanía?, de forma corrupta, sense assumir responsabilitats i dimitir?, o en base a una política més clara, honesta i amb l'ùnic objectiu d' aconseguir un món més just.
La història de Catalunya, del poble catalá, encara está per escriurer(tot són comtes, el que van passar els pagesos de remença per a defensar les terres conquerides amb la sang i sacrifici dels avantpassats, un drama ple de repressió i misària.Va ser un princep aragonés que va intentar tornar la dignitat als pagesos. Explotació de dintre i de fora, pero molta de dintre ja que, la història del catalanisme polític, excepte un breu període (segona república) ha estat encapçalat pels interessos burgesos conservadors . Ara el tripartit defensa els seus interessos de quotes de poder y de privilegis polítics derivats del control dels diners de tothom en benefici propi.
Dificil decisió.

El cas Millet, la catalanitat, Colom o tots els polítics diuen, no, no, nonononooooooo

Increïble però cert, una densa boira es cernis sobre el cas Millet està en entredit la catalanitat o seguir visquen del "cuento", quina diferència hi ha entre 70.000€ o 100.000€, ja em diran vostès. Soc perfectament conscient que em titllaran de pepera, és un recurs que els funciona de meravella i fa que la població catalana no miri més enllà, però, em pregunto, quina població? La que durant segles va patir l'opressió dels senyors feudals contra els pagesos de remença? la que defensa el pactisme que no es més que acords entre l'església, l'exèrcit i els rics,per recaptar més impostos; els obrers i obreres que treballaven a les fàbriques que els burgesos catalans havien edificat amb els diners de l'aiguardent i l'esclavisme? ciu, erc, etc. o això es l'imaginari catalanista, artificial i forçat perquè els descendents de l'elit continuïn manant al poble, ara ofegat per impostos, deutes, i seguir vivint a costa d'aquest poble, amb el seu treball a unes "corts pactistes". No es això senyors i senyores, no es això pel que varem lluitat amb tanta ilusió i tant de temps.