Final del patriarcado

Es no acoger el modelo que nos degrada de lucha de sexos.
es seguir en el largo camino emprendido por mujeres y hombres
para vivir con respeto y dignidad.
nunca manipulación, violencia, odio enfermizo, cuando el amor se acaba.
es custodia compartida
ser independient@s económicamente.
casarse no ha de significar quedarse en casa cuidando a los niñ@s, más allá del tiempo necesario y pactado entre pamamapa.
Mostrando entradas con la etiqueta Pagesos de remença. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Pagesos de remença. Mostrar todas las entradas

domingo, 18 de diciembre de 2011

Pagesos de remença, ahir, funcionarisfuncianàries, avui; Senyors feudals i Mals Usatges, ahir, convergència i unió, avui

..igual que ahir els pagesos havien aconseguit les terres en propietat desprès de 30 anys d'aprisió, d'haver arriscat la vida, haver deixat la pell treballan. Els senyors feudals, avariciosos, violents i ineptes, els hi van arrebatar les propietats i els van maltractar, amb el consentiment dels comtes de Barcelona, que no van moure el cul i si ho van fer, pel seu interès.
La funció pública és el resultat d'un esforç, d'un treball intens. Els polítics arriben a la política sense haver fet res, ni treballar, ni res de res. La política un xollo. Són els nous senyors feudals dels Mals Usatges. Roben amb males arts allò que s'ha aconseguit per llei i mèrits.

miércoles, 13 de abril de 2011

Catalunya, República, nous comtes/comptes catalans

Mals usatges.
Els mals usos feudals
Història medieval
Els mals usos. Conjunt de determinades costums feudals, generalment gravàmens a que estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a la Edat Mitjana a la corona de Castella, i, sobre tot, a la corona d'Aragó. Aquestes obligacions constitueixen un tipus de Ius Maletractandi (dret aprovat per les Corts de Cervera de 1202, que facultava els senyors per maltractar, empresonar i desposseir els pagesos dels seus béns) ...
A Catalunya la repoblació va estar molt controlada per la noblesa feudal i generalment s'establia un nombre concret de prestacions que més tard serien considerades mals usos. La submissió del pagès a la terra que treballava, feia que hagués de pagar una redempció o remença en cas de voler abandonar-la. Els pagesos afectats per aquesta servitud es coneixen com remences. Als Usatges de Barcelona només s’hi recullen tres d'aquestes obligacions (Intestia, cugucia i eixorquia), però a la pràctica varen existir més, tot i que els més freqüents, i abolits a la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486, són:
Intestia: És un dret senyorial que penalitzava els pagesos que morien sense fer testament. La penalització consistia en la confiscació d'una part dels seus bens, en la majoria dels casos, d’un terç.
Eixorquia: Dret pel qual el senyor rep una tercera part de l’herència del pagès que no té descendència.
Cugucia: Si la muller del pagès era trobada culpable d’adulteri, el senyor tenia dret a quedar-se generalment amb una tercera part dels bens.
Arsia: Indemnització que el pagès ha de pagar al senyor en cas d’incendi fortuït de les seves terres.
Ferma d'expoli forçada: Era l’exacció d’una part dels bens dels pagesos quan garantien el dot de la muller amb el mas del seu senyor. Hem de recordar, que el pagès tenia el domini útil del mas i el senyor el domini directe.
Farga de destret: El pagès té l’obligació de comprar i de reparar les eines de treball a la farga del senyor.
Jova: És l'obligació del pagès de treballar les terres del senyor durant uns dies determinats a l'any.
Firma de spolii: Es el pagament pels drets de noces que paga el pare de la núvia (probablement sigui una versió suavitzada del dret de pernada).
Remença personal: Els pagesos sotmesos a la servitud de la gleva, no podien abandonar el mas que treballaven, sense haver-se redimit per part del seu senyor . La redempció afectava no solament el pagès si no també a la muller i fills. Els preus de redempció varien molt en el transcurs del temps i estan en consonància amb l’avaluació que es fa del mas. Les donzelles incorruptes es redimien pagant al seu senyor una quantitat fixa. En la diòcesi de Girona, eren dos sous i vuit diners.

Els Mals Usos varen ser una de las causes, si be no l'única, de la Guerra dels remences, entre 1460 i 1486, any en que foren abolits per Ferran II per la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486 que redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors. Els pagesos van conservar el domini útil del mas, però havien de fer homenatge al senyor i pagar drets emfitèutics i feudals.

miércoles, 6 de octubre de 2010

300 anys d'ocupació o milers anys d'explotació?

Curioso lo que los pama hacemos con nuestros hij@s.
Una alumna va preguntando al profesorado si somos independentistas y lo argumenta con la explotación  de los impuestos que el gobierno central lleva a cabo. Otro alumno, no de los últimos cursos sino de los iniciales, lleva una camiseta con el anagrama de 300 años de ocupación. No se si es bueno o malo que adoctrinemos de una manera tan contundente a nuestros hij@s, pero, si pensamos en como se adoctrina en el  fundamentalismo religioso y patriarcal me produce escalofríos.
La historia, el pasado, no miente, los hechos son el reflejo de la vida de hombres y mujeres, de  las leyes y las fuerzas que los oprimían a un@s y beneficiaban a otr@s, leyes en favor de los poderosos, de los opresores, de los corruptos y los violentos, como ahora, como siempre, vamos.
La explicación histórica es otra cosa.
El pueblo de Catalunya siempre ha estado bajo el control de los señores feudales, malos usos, y las luchas de los pageses de remença durante siglos nos lo recuerdan. Que los condes fueran de origen visigodo y que estaban al servicio, eran vasallos,  de los  reyes francos no importa. Se idealiza el desmarque, no el contexto de luchas por el poder o la desintegración del poder(feudalismo) del monarca feudal en favor de los violentos y opresores señores feudales. Más tarde serán los burgueses catalanes(aliados con la derecha de Madrid) y enriquecidos con la tratra de esclavos los que seguirán oprimiendo al pueblo catalán, a la clase obrera. Pero pronto se dará cuenta que con Madrid poco tiene que hacer, son unos ineptos,  y que con la entelequia del catalanismo nunca independentista, van a poder vivir del cuento in secula seculorum. No importa la corrupción, no importa que domine el capital neoliberal, no importa nada si el que habla pronuncia catalán y catalanismo, que suerte tienen algun@s. Vivir del cuento les reporta beneficios y no tener que trabajar en la vida a costa del pueblo. Pueblo siempre oprimido, ya sea por los pactistas 3 braços, por las luchas entre nobles marginados, la burguesia induastrial, la burguesia financiera o la política manipuladora .Curiosa la humanidad ¿catalana?

Solas, Berlin is in Germany,On connaît la chanson,En nombre de la rosa, Amistad,Antonia"s line,Juno

  • Promesas del este, Amistad,
  • Persepolis, El jardinero fiel, La pesadila de Darwin, Una verdad incomoda,La pelota vasca, De xerranques i de nenes(De marelles et petites filles),
  • El laberinto del fauno
  • el Código da Vinci

Archivo del blog