Final del patriarcado

Es no acoger el modelo que nos degrada de lucha de sexos.
es seguir en el largo camino emprendido por mujeres y hombres
para vivir con respeto y dignidad.
nunca manipulación, violencia, odio enfermizo, cuando el amor se acaba.
es custodia compartida
ser independient@s económicamente.
casarse no ha de significar quedarse en casa cuidando a los niñ@s, más allá del tiempo necesario y pactado entre pamamapa.

viernes, 11 de septiembre de 2020

El meu 11 de setembre, el de Sant Boi, havíem quedat a la plaça Francesc Macià ara, abans, Calvo Sotelo. Quines coses, mai hagués volgut ocupar el lloc.Et vas oferir a portar-me, anava amb el meu fill, meu marit de guàrdia i jo volia ser-hi. Em vareu acollir, tu i la teva dona amb la nena. L'entorn efervescència total, il·lusió total d'una gent que pensava que viure i fer política amb dignitat era possible, com a tu pensaves i treballaves. Il·lusió, somni que la dreta catalana indígena aviat va trencar. Comunista et reconeixies i et reconeixes, ara aquesta paraula és un estigma, dels purs, dels que accepten la crítica i el diàleg. Vida frugal, senzilla, ahir i avui. Gràcies Quim, la teva honestedat i coherència al llarg del temps, un exemple, patriota d'esquerres i no com els de la xarxa clientelar a l'entorn d'un idea que menysté i insulta. Internacionalisme, solidaritat, decència acompanyen el teu record.

 El teu record i veure't en les últimes eleccions en les llistes electorals fidel als teus ideals, em fa escopir contra tota aquesta gent mentidera i "vivales"  de la ma a la borsa. Aquesta gent tan nacional catolicista com la d'allà. 

Era un temps on tota la gent que pensava que un altre mon més just i solidari era possible estaven plegats de nord a sud, d'est a oest. No com ara, interessos pecuniaris, manipulació malaltissa, interessada, egoista, cateta, el divide i venceras de la má de: som els millors, els més demòcrates, els purs.

Recordo amb certa pelusa, el dia que per demanar amnistia per als presos polítics condemnats a mort ens van obrir expedient a l'empresa suïssa en la que treballavem. Em van convocar a direcció per tal de que et denuncies, volien fer-te fora de l'empresa, eres una nosa. No ho van aconseguir i es una de les coses que m'ha acompanyat i m'ha fet anar per la vida amb el cap ben alt.

Era jove, els hi vaig argumentar, primer que les signatures les havia recollit fora d'horari laboral; segona, com una empresa suïssa podia perseguir gent que demanava aturar una barbarie, ¿Suíssa, suïssos, "democràtes" perseguint democràtes que s'enfrontaven a una dictadura?. 

Van reaccionar bé i al poc vam poder brindar amb cava el 20 de novembre, aquesta vegada sí d'amagatotis en horari laboral.



No hay comentarios:

Publicar un comentario

Por favor, comentarios.

Solas, Berlin is in Germany,On connaît la chanson,En nombre de la rosa, Amistad,Antonia"s line,Juno

  • Promesas del este, Amistad,
  • Persepolis, El jardinero fiel, La pesadila de Darwin, Una verdad incomoda,La pelota vasca, De xerranques i de nenes(De marelles et petites filles),
  • El laberinto del fauno
  • el Código da Vinci

Archivo del blog