Catalunya, patria dels patriotes de les subvencions, de mira "porto el llacet", carrec, si us plau. De no es aixo, per descomptat que no, però aquesta es la meva compta i si us plau ingressa la subv el més aviat possible, aniré a totes les manifestacions i el joven de casa és fara CDR, faltaria més.

 Patria de la burgesia dels diners i dels tont@s útils a aquesta burgesia perseguint un somni que te que ser un malsón si es basa en el menyspreu i pensar-se superior a la resta. Resta a la que posen "tota"en un calaix de feixista i antidemócrata i tan feliços, pel camí d'omplir-se les butxaques han perdut allò sublime, la capacitat crítica.

Ells, elles, defensen una república de gent que diu que la merda catalana no fa pudor, dons ha de voler dir que, desde l'afer Banca Catalana, arribant al Cas Palau i passant per les empreses amiguetes, el rastrejador Covid on és? l' aire fa tanta pudor que ja ni se'n adonem o millor, no se'n volen adonar  i amb les buttxaques ben plenes es poden comprar tota mena de perfums de luxe per encauar-la.

Espanya ens roba, mai un lema ha funcionat tant ver per no fer veure qui et roba en realitat i alló de De Madrid al...d'un miserable total i a la gent que li feia gràcia dons això butxaques plenes o capacitat critica cero.

Preferim que els lladres siguin "els nostres" visca la república dels i les...

Encara que...ni cap perfum ni cap lema sense capacitat crítica i ment oberta, funciona.

Bombardejar a la gent, buidar la ment, pensament únic, mala cosa.

Tots els extrems es toquen, se sol dir. 

Ah!I la llengua, que es riquesa, no es pot convertir en misèria. 

Professora jubilada de la pública que va viure les retallades, de res he estat més orgullosa que de defensar l'ensenyament públic de qualitat i de ser "trilangue", trilingüe.