Final del patriarcado

Es no acoger el modelo que nos degrada de lucha de sexos.
es seguir en el largo camino emprendido por mujeres y hombres
para vivir con respeto y dignidad.
nunca manipulación, violencia, odio enfermizo, cuando el amor se acaba.
es custodia compartida
ser independient@s económicamente.
casarse no ha de significar quedarse en casa cuidando a los niñ@s, más allá del tiempo necesario y pactado entre pamamapa.

miércoles, 22 de abril de 2020

Covid-19, El diari de la Sanitat, Servei ric, servei pobre


La manca d’equipaments de protecció personal davant de la COVID-19 en el país amb major proporció de professionals infectats és especialment greu a l’atenció primària que atén al 80% dels pacients

I pensar que tot va començar emb el Molt Honorable lladre dels paradisos fiscals(igual que els de Madrid); dels que es pegaven i es pequen copets al pit(igual que els de Madrid); els que es desviuent pels amiguets(iguals que els de Madrid); i tanta gent seduïda per tota aquesta...Igual que els de Madrid), costa d'entendre la manca de capacitat crítica, costa.(igul que els de Madrid o Gobierno de España)

Es queixen les infermeres amb tota la raó per la situació de "pobresa" en que el personal sanitari dels Centres d'Atenció Primària es troben respecte a altres centres amb més, sembla, " atenció mediàtica". La veritat es que la majoria de la població tenim molt clar i no son paraules buides, les condicions de precarietat en les que estan atenen i salven vides, son professionals, sí, però majoritàriament son classe treballadora. 

"...Ja diuen que el pobre que viu en un barri benestant es sent més pobre que el que viu en una zona desfavorida. El mateix he percebut aquests dies en el meu centre d’atenció primària situat dins les consultes externes d’un hospital de tercer nivell. És dur veure que els companys de l’hospital atenen als pacients COVID-19 amb totes les mesures de protecció personal necessàries quan nosaltres visitem els mateixos pacients coberts amb unes bosses de brossa fetes amablement per unes cosidores voluntàries. Em va sorprendre que a les consultes externes d’un hospital universitari la directora d’infermeria del CAP em lliurés una bossa de paper per guardar la mascara quirúrgica d’un sol ús per tal de reutilitzar-la l’endemà. La situació és tan curiosa que les mateixes infermeres que vesteixen aquests equipaments artesanals quan visiten pacients d’atenció primària al centre o al domicili, gaudeixen de tota la protecció personal quan fan guàrdies als hotels medicalitzats..."

Tot l'article és un clam i el clam es esfereïdor i no podem més que repetir, gràcies, gràcies, gràcies, tot i que, a vegades els usuaris no erem del tot amables i respectuosos com hauríem d'haver estat i el sistema preferia acontentar-los amb excés de medicaments que amb un millor serveiPero hi ha una part que m'ha revoltat la consciencia, es la que fa referencia a la Sanitat alemanya.

Imposaven austeritat, retallades brutals a la població. Gent al carrer sense feina ni casa, en moltes ocasions el resultat, de lo que ara no tenen vergonya en anomenar "ajustes".
A la classe política corrupta els hi feien mimitos neoliberals. En cap moment es van plantejar exigir, se suposa, degut al respecte "democràtic" i la llibertat de cada país acompanyar les retallades amb polítiques i comportaments ètics i transparents per part del govern. 

Això era i és impossible, les polítiques neoliberals estan basades en l'abús contra la classe treballadora i la complaença amb la classe política corrupta. No exigeix transparència, ni que s’actuï contra la economia submergida, ni contra els "fondos buitres", la desviació de diners robats al poble envers paradisos fiscal, res de res, tot una farsa, son tots amiguets, amiguetes i es protegeixen entre ells elles, de l'enemic principal, un poble conscient, culte, crític i amb sentit de la dignitat. 

Això mai.

Ells son els que més s'han beneficiat de les angoixes d’Itàlia, Grècia i Espanya, ens van denominar pigs, porcs, cerdos, vivíem per sobra de les nostres possibilitats, mentida, els que si ho feien eren la classe política corrupta, els grans empresaris, la Banca i molts altres llepaculs. França també ho va passar malament i encara (gîlets jaunes), com nosaltres, està pagant aquesta cosa que es diu deute  que no es mes que robar a la classe treballadora. 

Rics gràcies a la classe política lladra i incompetent, pobres a costa de la mateixa gentussa. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Por favor, comentarios.

Solas, Berlin is in Germany,On connaît la chanson,En nombre de la rosa, Amistad,Antonia"s line,Juno

  • Promesas del este, Amistad,
  • Persepolis, El jardinero fiel, La pesadila de Darwin, Una verdad incomoda,La pelota vasca, De xerranques i de nenes(De marelles et petites filles),
  • El laberinto del fauno
  • el Código da Vinci

Archivo del blog