Bé, sí, la xarxa clientelar que ciu va crear, fidelitats comprades i un imaginari interessat, ho han fet bé, una possible explicació, a costa dels diners de la gent treballadora honesta i crítica. I sempre pegant-se copets al pit. La última.
La merda catalana no fa pudor, o prefereixo que em robin els de "casa nostra", encara menys, (ara amb els Madrid ens...cap responsabilitat) a no ser que la burgesia dels diners tingui un concepte patrimonial de la terra i entén que ho ha de compartir, donant engrunes als fidels, fer-los creure que són, sinó superiors, que sí, millors.
Digem del que presumeixes i et dire...
La capacitat crítica es necessària i imprescindible, per dignitat personal, avui més que mai; preferir que et robin o t'enganyin "els teus" i no demanar una millor gestió, és inqualificable. No voler vere la realitat encara més.
En el meu entorn, òbviament, hi ha independentistes i no independentistes. Els debats més aferrissats amb el meu fill petit, indepe a mort, això sí, en contra de la classe política corrupta.
Amb els independentistes depenen de la relació anterior, si era bona, es manté la relació cordial, respecte mutu. Amb els que no tenia relació, i per alguna qüestió l'estableixo, la cosa es complica per que no sempre es pot mantenir el perfil baix, i es nota aviat que no soc dels "seus", pels comentaris que faig, puc ser titllada de feixista, senyalada, marginada, enviada a l'ostracisme.
No hi ha games
O ells i elles o ningú.
Per això trobar al sr. Xavier Rius, en aquests temps, per a mi, ha estat "a breath of fresh air", una alenada d'aire fresc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Por favor, comentarios.