11 de setembre, Catalunya, una parte de ella, como en el pasado, absolutista, católica y de derechas. derecha, derechona, vamos.

Ahora más que nunca. Eso sí, todo por el dinero. Ayer y hoy. El dinero de la clase trabajadora y honesta.


No sólo ha sido escogido por dios sino también por el pueblo...¿que pueblo? al que el 3/5% li sembla be?. La resta que es fotin?


La cup ¿conseguirá una política para ese otro pueblo que dice defender? ¿O se convertirán en más de lo mismo?

Els mals governs dividiran a la classe treballadora i honesta?

L'11 de setembre te una part que quasi sempre s'obvia...qui els va arrossegar a la guerra quan ja havien jurat al borbó...els interessos comercials d'Anglaterra que va aconseguir"convèncer" als comerciants catalans i fer-los canviar de bàndol. L'Anglaterra que desprès els va deixar tirats i ben tirats quan els vents dels interessos comercials van canviar. Diners, sempre els diners i el poble a la guerra per defensar els interessos de les elits, sempre a la seva.

Ningú se'n recorda de la pèrfida Albión, tantes vegades pèrfida.